L’amor que fa caure ciutats / Eileen Chang

Llibre breu de la per mi desconeguda Eileen Chang però amb l’aval d’estar publicat per Club Editor.
El llibre està format per un conte llarg o novel·la curta que dóna títol al llibre i un petit conte després titulat Setge.
I el tema central és l’amor, en una societat força diferent de la nostra, tot i que els escenaris de Xangai i Hong Kong ens resulten més propers, potser són ciutats més “occidentals”. Un amor que pot durar un sospir, que pot estar contínuament al límit entre el ser i el no-ser, o el que seria un m’estima-no m’estima de tota la vida. Tot pot ser un somni, o una il·lusió o una fantasia, sobretot les declaracions d’amor de les que sempre acabem dubtant. Perquè també hi ha la pressió social.
Som a la Xina dels anys 30-40, just abans de l’ocupació japonesa, i ens trobem amb una societat molt tradicional i molt masclista, on les dones podien ser esposes devotes o res, almenys si tenien un cert estatus, si eren pobres i miserables podien treballar (quin remei!); existia la possibilitat de divorciar-se, però eren molt poques les que s’atrevien, perquè en renunciar a la família del marit (a la qual s’integraven en casar-se) els calia o viure soles o tornar a seva família original, i això podia portar problemes amb la resta de la família (el fet de numerar les cunyades ja és prou significatiu).

Foto treta d’aquí, no es menciona autor.

Les seves novel·les no tenien lloc a la Xina comunista, per romàntica, per poc política (la gent pateix la història i la trampeja com pot) i per presentar unes dones que tampoc eren l’ideal de dona que el partit volia… al final va emigrar a Estats Units on va viure els darrers anys de la seva vida gairebé com una pròfuga.
És el primer que llegeixo d’aquesta autora i m’ha interessat, crec que estaria bé anar-la recuperant, ara només falta que les editorials també ho creguin.