Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Literatura en llengua castellana (Europa)
Un altre clàssic castellà, aquest de 1961, de Luis Martín-Santos i amb un títol que ens pot recordar una exitosa sèrie de TV3 , però no té res a veure, tot i que el marc temporal una mica sí que coincideix. Mitjans segle XX a la ciutat a Madrid, allà comencem
Continua llegint
Abans de res: no m’he llegit el llibre amb aquesta portada que veieu a l’esquerra, però de vegades costa trobar la portada corresponent i al cap i a la fi ja us feu una idea. Fa moltíssim que no llegeixo res d’Ana María Matute, de fet és el primer cop
Continua llegint
No és cap secret que sóc un fan de Bolaño, ho era abans de la seva mort quan vaig llegir Los detectives salvajes, la notícia de la seva mort em va doldre, òbviament res en comparació amb la gent que el coneixia. Aquest llibre comença amb el discurs que va
Continua llegint
Llibre recentment reeditat que jo recupero en l’edició primigenia perquè sóc així de raro, primer llibre que llegeixo de Rafael Reig. Aquí tenim la veu de Marilyn Monroe, en primera persona, parlant al seu psicòleg o psiquiatra (sé que no és el mateix, no acaba de quedar clar i a
Continua llegint
Segueixo amb aquesta sèrie, tot i que amb una mica de mandra, un altre llibre on el mateix autor ens explica el devenir d’un altre any. Un nou nivell del cas de l’autor que està sempre escrivint el mateix llibre, però cal reconèixer que ho fa molt bé, les coses
Continua llegint
Javier Pérez Andújar és un d’aquests autors de qui sorprenentment no he llegit cap llibre. És sorprenent perquè el seu nom em sóna molt, d’acord que treballo entre llibres, i no és normal tenir un nom tan escoltat i tant poc llegit, posem-hi remei! La novel·la és una marcianada d’allò
Continua llegint
Crec que he llegit quasi tots els llibres de Rafael Fernández (i aquí més entrades al blog antic), a aquestes alçades ja un gurú de l’autoedició (no perquè prediqui, que ho fa, sino perquè s’autoedita des de fa una pila d’anys). Un autor inclassificable, molt bo, molt visceral i molt (però
Continua llegint
M’agafo aquest llibre després d’haver-ne llegit meravelles pràcticament unànimes, no he llegit res de Manuel Vilas, a veure què em trobo. El llibre s’estructura en capítols curts escrits amb un estil peculiar, més centrat en la descripció i la introspecció que el que seria la narració. Això no és necessàriament
Continua llegint
He llegit molt bones coses d’aquest llibre així que m’hi poso, tot i no haver llegit mai res d’Isaac Rosa. Em sorprén que comenci amb l’Epíleg però de seguida veig que la idea del llibre és anar explicant la història en ordre invers, des de la ruptura de la parella
Continua llegint
Anem primer amb les connexions, les primeres que em suggereix el llibre són Kiko Amat i Miqui Otero, per aquesta barreja de proletariat i anys setanta-vuitanta, emigració del poble, institut públic, i un cert tipus de sentit de l’humor. Si sou dels que no us agrada el futbol tampoc heu
Continua llegint
Comentaris recents