Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Literatura en llengua castellana (Europa)
Segueixo amb aquesta sèrie, tot i que amb una mica de mandra, un altre llibre on el mateix autor ens explica el devenir d’un altre any. Un nou nivell del cas de l’autor que està sempre escrivint el mateix llibre, però cal reconèixer que ho fa molt bé, les coses
Continua llegint
Javier Pérez Andújar és un d’aquests autors de qui sorprenentment no he llegit cap llibre. És sorprenent perquè el seu nom em sóna molt, d’acord que treballo entre llibres, i no és normal tenir un nom tan escoltat i tant poc llegit, posem-hi remei! La novel·la és una marcianada d’allò
Continua llegint
Crec que he llegit quasi tots els llibres de Rafael Fernández (i aquí més entrades al blog antic), a aquestes alçades ja un gurú de l’autoedició (no perquè prediqui, que ho fa, sino perquè s’autoedita des de fa una pila d’anys). Un autor inclassificable, molt bo, molt visceral i molt (però
Continua llegint
M’agafo aquest llibre després d’haver-ne llegit meravelles pràcticament unànimes, no he llegit res de Manuel Vilas, a veure què em trobo. El llibre s’estructura en capítols curts escrits amb un estil peculiar, més centrat en la descripció i la introspecció que el que seria la narració. Això no és necessàriament
Continua llegint
He llegit molt bones coses d’aquest llibre així que m’hi poso, tot i no haver llegit mai res d’Isaac Rosa. Em sorprén que comenci amb l’Epíleg però de seguida veig que la idea del llibre és anar explicant la història en ordre invers, des de la ruptura de la parella
Continua llegint
Anem primer amb les connexions, les primeres que em suggereix el llibre són Kiko Amat i Miqui Otero, per aquesta barreja de proletariat i anys setanta-vuitanta, emigració del poble, institut públic, i un cert tipus de sentit de l’humor. Si sou dels que no us agrada el futbol tampoc heu
Continua llegint
Ara fa molt que de Kiko Amat només llegeixo articles i recomanacions de llibres. Algunes són divertides (la seva sèrie Clásicos latosos era magistral) i en general el seu gust en llibres coincideix força amb el meu, li acostumo a fer cas. I vaig gaudir amb El día que me
Continua llegint
Anem amb la guanyadora del 36è Premi Herralde de novel·la 2018. La veritat és que Los combatientes em va decebre, així que no em poso a llegir aquesta novel·la amb la millor disposició possible. No és el mateix, aquí està tot molt millor, però potser no suficientment millor. Tenim a
Continua llegint
Sí, lo seu seria anar directament a Lectura fácil de la mateixa autora i que ha guanyat un dels premis que respecto, el Herralde, però sóc així i he preferit començar per aquí, però tinc el Lectura fácil a la lleixa. Sóc així i potser això no és bo. Hi
Continua llegint
Alberto Olmos és un autor de qui em refio a l’hora de recomanar llibres, per això intento evitar el seu blog perquè és fer una passada per allà i endur-me feina extra, però estic desbarrant. El primer llibre que me’n vaig llegir em va agradar prou com per aventurar-me amb
Continua llegint
Comentaris recents