Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Estic llegint bones crítiques d’aquest llibre, la primera novel·la de Violeta Richart, i com que sóc així doncs m’hi poso, sóc un temerari. Però només començar m’adono que aquesta novel·la no ha estat cap temeritat, sinó tot un encert. El llibre em porta el record d’El conte de la serventa
Continua llegint
Després del primer llibre M’explico m’havia quedat amb ganes de més, i aquest més és aquest llibre, que arriba pràcticament fins als nostres dies, firmat pels mateixos autors i que espero il·lustri què és i què s’està fent a l’exili, entre d’altres coses. El llibre comença amb el dia després
Continua llegint
Després de Blanco considero que ja seria hora de posar-me amb la celebrada gran obra de Bret Easton Ellis. Total, el llibre es va publicar el 1991, només he deixat passar quasi tres dècades de res. Vaig llegir-me Menys que zero fa moltíssim i no gaire després Les lleis de
Continua llegint
Sembla difícil, però aquest 2020 una mica més i és un any en que no llegeixo res de Pedrolo, estrany tenint en compte la devoció que tinc per ell, per això he invertit els darrers dies de l’any en aquest llibre per arreglar això, ja és prou complicat el 2020
Continua llegint
Aquest ha estat un any molt estrany, no m’hi estendré. També ha estat un any on he batut el meu rècord de llibres llegits. Seria fàcil culpar-ne el confinament, però crec que sense també hauria passat dels 100 llibres. A més a més, a mida que passaven dies de confinament
Continua llegint
Vaig llegir que parlaven bé d’aquest llibre i, seguint el meu mal costum he decidit acostar-m’hi, sabent que en podia sortir escaldat, perquè de vegades es parla bé de cada cosa… Però aquest no ha estat el cas i el llibre de Joan Vigó està sent una agradable sorpresa. El
Continua llegint
En aquest blog ja he ressenyat altres llibres de Joan-Daniel Bezsonoff Montalat (tot i que el nom que figura al catàleg és el que faig servir: Joan Daniel Bezsonoff), com ara aquests tres. En aquesta novel·la torna a un escenari pel qual hi té força tirada, l’Indoxina francesa, com va
Continua llegint
Després de llegir llibres com Tota la veritat o la primera part dels records de Puigdemont (tinc la segona part a la lleixa de pendents que corren pressa) tenia interès per saber la versió de l’altre part, de la gent d’ERC. Aquest desig s’ha vist complert només a mitges amb
Continua llegint
Com que l’any passat vaig fer una entrada d’aquestes de cara a finals d’any he pensat de repetir l’experiència. Intento no mirar si el llibre que llegeixo l’ha escrit una dona o un home, valoro el llibre, però potser està bé donar una mica de visibilitat a un gènere que
Continua llegint
S’està parlant molt d’aquest llibre de Guillem Sala, tant per argument com pel retrat d’una zona de Barcelona que és la meva (o ho va ser fins els vint-i-escaig anys, el barri de Sant Andreu quasi tocant a la Trinitat Vella) i pel tema lingüístic, que és sempre un jardí
Continua llegint
Comentaris recents