Tindrem temps: relats confinats / Nora Guiu

Sabeu allò que diuen, que el sexe ven i que la manera de que la gent s’interessi per un llibre és posar una dona amb poca roba, o sense, a la coberta? Doncs he picat. Però què hi ha en aquest llibre de Nora Guiu (sigui qui sigui Nora Guiu) més enllà de la coberta que podeu veure a l’esquerra?

El subtítol dona la clau. Contes eròtics, sí, i ambientats durant el confinament, quan de cop i volta ens vam haver de tancar amb pany i forrellat a veure la vida passar des dels balcons. Sempre que pasa una cosa realment gran s’acaba traslladant a la ficció. Els atemptats de la rambla, l’1 d’octubre i ara el confinament, ja en vam tenir una dosi a Dinou vint, i ara una mica més, amb la particularitat de l’erotisme.

I què fas si estàs sense poder sortir? Una opció és mirar per la finestra, com a Vida de balcó.

En Pau passava hores observant i prenent notes de tot el que veia, intentant no perdre’s cap detall. El nou pentinat dels nens del davant, la manera de bordar del gos dels veïns del costat quan tenia gana, o els crits d’una parella dos pisos més avall, quan tenien la discussió del dia.

Però d’allò de què en Pau no podia prescindir, el que havia après a necessitar com l’aire que respirava era la mitja hora en què la Paula feia els exercicis de dansa.

Ballet © Rodrigo Denúbila. Creative Commons.

Una cosa que mai havia passat, o almenys recentment, provoca moltes situacions que també són noves, i en l’àmbit de les relacions sexuals també. A Màxima seguretat exploren aquest tema amb aquest començament:

No podríem dir-ne sexe, del que vam fer. Perquè no ho era. Era una altra cosa. Segurament nova i sense precedents. Res que es faci a un metre de distància pot considerar-se una relació sexual.

Però érem allà, gaudint al màxim. Amb les mascaretes posades i els nostres cossos nus i desbordants de ganes. Buscant a cada moviment com podríem encaixar de la millor manera, però guardant, això sí, la distància de seguretat.

Perquè la distància física sempre s’ha aplicat als caps, no està prohibit tocar-se amb els peus o amb els colzes. L’única que compta a l’hora de garantir la seguretat és la distància de la boca i el nas dels altres. Per tant, no ens podíem fer petons, però no estava prohibit gaudir del sexe amb la màxima intensitat.

Riguem una mica si cal. Una de les coses que ha deixat clara la pandèmia (pels que no s’hagin llegit Vigilància permanent) és com n’estem de controlats, i com això s’està fent servir per la nostra seguretat, en una deriva que fa molta i molta por, i el conte acaba així:

Perquè de les seves decisions d’ara en dependrà la futura llibertat dels seus fills.

Jo crec que és un plantejament massa optimista i tot.

Say Hello to Big Brother WiLlie © Tim Johnson, Creative Commons.

Un apunt sobre el llibre: he dit que és eròtic, però és un erotisme subtil, no especialment explícit. Com tot és un tema que va a gustos i, per tant res a objectar. A mi m’agrada un erotisme més contundent, però aquest també està prou bé. L’erotisme més subtil té l’avantatge que no espanta, fa somriure però ningú s’escandalitza, imagino que comercialment funcionarà millor. Fidelitats, infidelitats, maneres de passar el confinament, o un confinament que atura decisions que ja es tenen preses, depenent del cas.

M’ha fet especial gràcia el conte Jack and Jill amb unes protestes molt més interessants que les concentracions de negacionistes.

[…] Tots els manifestants es posen d’acord per anar a dos o tres punts de la ciutat, on tots es posen la mateixa màscara veneciana.[…] Es coordinen en tres o quatre grups, que se subdivideixen en parelles. I res, que llavors es despullen i gaudeixen allà, davant de tothom.

—I això té èxit?

—No ho saps prou, tu. Té un impacte brutal a les xarxes socials i a les televisions. I quan ho presencies en directe resulta un espectacle salvatge, és impossible apartar-ne la vista. A més, calen molt poques persones per dur-lo a la pràctica.

—Ja veig que n’ets tot un expert. Segur que tu hi participes. Confessa, rei, que ja ens coneixem…

Venice Italy – Creative Commons by gnuckx © gnuckx, Domini públic.

El nivell dels contes és molt bo. També em sembla destacable El joc de l’escala, que m’ha tret més d’un somriure. El llibre està molt bé i és un retrat d’un moment i unes circumstàncies molt i molt concretes. Més que una temàtica eròtica trobo que té un biaix eròtic. Si només hi busqueu erotisme (o sexe) quedareu decebuts, però si sou dels qui no us importa que en una bona història els protagonistes s’entenguin, doncs aquest llibre sí pot ser per vosaltres. Jo no sabia gaire què em trobaria i he anat passant de pensar “aquest erotisme no fa per mi” a “la història m’agrada, i el punt eròtic no li va gens malament”. Serà curiós observar si en uns anys tota aquesta situació ens sembla completament marciana o si seguim més o menys igual i aquest llibre quedarà com un dels primers (Nora Guiu ha estat ràpida) en retratar això que en diem (i el nom esgarrifa) nova normalitat.

(Visited 108 times, 2 visits today)