Dinou vint / Helena Carreras

Vaig presentar-me a aquest premi, i tot i que el que vaig presentar almenys va passar el primer tall allà vaig quedar-me i no em vaig fer amb el premi. Coses que passen. M’agradaria dir que no, però agafo aquest llibre esmolant el ganivet, sóc així de primari, tot i així intentaré fer-ho bé, sigui això el que sigui.

Tenim una història narrada per les dues protagonistes, mare i filla. La filla es diu Cuba, va a l’institut i està encaterinada del Fede amb qui va a les protestes post sentència.

Odio que, pel fet aleatori de tenir setze anys, ja no pugui dir que odio. Et fas gran i et xapen la boca. I no ho fan els teus pares, ho fa la teva pròpia gent. “Naia, para, hòstia, fots mandra quan parles com una cria”. Típic. Ja ho sé, que és ridícul, i què? Me la sua. Ho escriuré aquí, per desfogar-me, però no ho deixaré llegir a ningú, de moment.

[…]

No sabia que m’estava fent una selfie. Ho juro. Tenia la càmera girada i me la vaig fer sense voler. Per entremig de les flames es veia aquella bandada de ximpanzés encasquetats que ocupava el carrer de vorera a vorera. Reconec que l’estètica em va tirar i que no era el moment, potser, però estava cagada i em va servir per distreure’m, què vols que et digui. Amb el buf i tot el merder de la gent que s’anava apilonant darrere nostre, no se sentia el petar de les meves dents ni es veia el tremolor de les cames.

Imatge treta d’aquí.

La mare es diu Diana i les manifestacions pro-independència li van despertar les ganes d’independitzar-se del marit i enviar a fer punyetes el matrimoni.

Vinc de família independentista escèptica. Això mateix, bona definició. Dius que vols una cosa, que la vols molt i molt, però com que saps que és impossible o que et costaria molt cara, vas tirant i no fas res per aconseguir-la. Sóc així, jo, la majoria som així.

Evidentment una filla adolescent no és pas fàcil de portar, o d’entendre.

Ara faig veure que entenc la Cuba, però és mentida, no sé per on em sortirà. La veig marxar de casa i m’esgarrifo imaginant que al cap de cinc minuts s’enfilarà a una cornisa i s’hi estarà una bona estona, si cau no cau, perquè és el que toca fer quan tens setze anys. O que es rebel·larà contra algun professor pel simple plaer de fer-se respectar, més que no pas perquè no estigui d’acord amb el que diu o perquè trobi inacceptables les normes que li imposa. Ha de demostrar que ni és una còpia de ningú ni se la fa callar accionant un mecanisme. Trobo a faltar quan jo també m’enfilava a les cornises i em sentia viva. I és per això que quan van començar a parlar de la República vaig dir-me que encara hi havia una oportunitat de pujar dalt d’un impossible. El país era com una gran cornisa i, com que quasi tota la gent que coneixia es va animar a pujar-hi, s’estava més acompanyat a dalt que a baix.

DSC_4033 © Paco Rivière, Creative Commons.

I arriba el confinament, per seguir amb la tònica aquest altre llibre de Jordi Borràs servirà per il·lustrar-ho millor que la definició de la viquipèdia. I clar, tot el que es pensava durant el confinament, primer que no n’hi havia per tant, després que sembla que sí, després que sortirem millors o que hem de canviar… Tot això ens resulta familiar perquè més o menys tots vam passar pel mateix procés de veure el món des de la finestra o el balcó i de no saber què esperar, una situació que no podíem comparar amb res anterior

Un dels encerts del llibre és que les dues narradores, que es van alternant, tenen veus perfectament identificables, tot i que de tant en tant em descol·loquen algunes paraules de la Cuba, i em temo que això vol dir que em faig vell. El llibre arriba, cronològicament, al pic de l’estiu, amb un desconfinament per fases que tampoc serà total i poc més. El punt més fluix del llibre és que no és rodó, anem d’un punt a un altre, retratem uns mesos i ja està, el que trobem és vida i no argument. Llibre recomanable, que passa molt bé i que narra uns fets que encara són tan nous que no están gaire a les novel·les (no trigaran). Al final, no he fet servir el ganivet.

(Visited 49 times, 1 visits today)