Temps de dones / Carmen Korn

Després de Filles d’una nova era tocava la segona part de la trilogia de l’alemanya Carmen Korn ,per recuperar les protagonistes després del final de la Segona Guerra Mundial.

Vam deixar com a misteri més gran del primer llibre la desaparició després de la guerra tant de la Käthe com el Rudi. La primera ha estat en un camp de concentració, en Rudi presoner a l’URSS, però si Käthe ha tornat a Hamburg, per què no contacta amb les seves amigues?

Som al 1949 i Alemanya és un país derrotat que com pot es va reconstruint. La guerra ha deixat la ciutat arrasada.

Un cop netejada la runa, Hamburg s’havia convertit en una ciutat de grans espais oberts. Sobre grans solars, en ubicacions excepcionals, s’alçaven barraques de fusta. El primer carrer que havien netejat havia estat el Ferdinandstrasse per permetre la circulació dels tramvies de les línies 16, 18 i 22 fins a la Rathausmarkt. De mica en mica, anaven desapareixent els locals provisionals com el seu, que només constaven de planta baixa. Amb tot, les marquesines havien aconseguit dotar-los d’una certa elegància.

La Käthe viu encara amb el record dels camps i de les marxes de la mort, just abans de l’alliberament. I en Rudi va anar a parar a un camp de presoners a l’URSS, en pèssimes condicions, abans de ser alliberat i retornat al seu país. Els tornaven a la part soviètica d’Alemanya, l’RDA, on els intentaven convèncer de que abracessin el socialisme i es quedessin allà enlloc d’anar a l’RFA, sense èxit.

04 May 1945, Germany — Thousands of German prisoners march along a modern German superhighway while their allied captors travel in tanks, trucks, and jeeps. May 4, 1945. — Image by © CORBIS

Què podia saber en Rudi sobre el fet que la Käthe i l’Anna havien acabat en un camp de concentració? Res de res. L’havien fet presoner el novembre del 1944. Els crits incessants d'”Etapp, davai” amb què els russos feien avançar la multitud desesperada encara li ressonaven a les orelles. Fins que havien arribat al camp de presoners de guerra 313, a Degtiersk, enmig dels Urals. Dies i dies picant carbó, agenollat a les profunditats de les galeries mineres. Només complir les normes ja era un autèntic suplici.

“Si us plau, sigues viva, Käthe. Encara hem de viure junts uns quants anys”.

Potser als lectors més joves els sobti però som en els anys en què hi havia dues alemanyes. Després de la derrota a la segona guerra mundial els guanyadors es van repartir el país. Les parts britànica, americana i francesa de seguida van unir-se per crear un país en l’òrbita capitalista-occidental, la República Federal d’Alemanya, mentre que la part soviètica va posar un govern titella i va instaurar un sistema comunista d’estil soviètic, la República Democràtica d’Alemanya. Dues realitats que s’anirien distanciant amb el temps.

Finalment es retrobaran, tindrem a les amigues juntes de nou i amb més família també, perquè han anat creixent malgrat tot. Alhora que el país va deixant enrere el nazisme i es va modernitzant als anys 50.

http://www.hdfondos.eu/imagen/227701/1955-volkswagen-karmann-ghia-retro-v-w

Un dels personatges, en Klaus, va perdre el contacte amb el seu pare, l’Ernst, quan va sortir de l’armari. L’Ernst a més a més va ser el delator responsable de la detenció de la Käthe i l’Anna, a esquenes de la Henny. Per això el fet de que persegueixi el seu fill és perillós, al 1955 l’homosexualitat era delicte a Alemanya (i a gairebé tot arreu).

A dos quarts de vuit arribava baldat a l’escola. Una vegada s’havia adormit mentre els alumnes de sisè feien una redacció. Sovint recordava l’escola del Bachstrasse, el primer centre on havien treballat. Aleshores encara era un professor entusiasta.

Quan s’havia començat a tòrcer, la seva vida? Al juliol del 1943, quan les bombes li havien destruït la casa? Al gener del 1945, quan havia anat a la Gestapo a denunciar l’Anna i la Käthe Laboe?

Aquell era el seu càstig? Viure sense muller? Tenir un fill homosexual?

Així com a la part final del primer llibre tenim el terrible bombardeig d’Hamburg, en aquest llibre arribem a les terribles inundacions de 1962 com el cataclisme més dur, al marge de l’RDA.

Poc després de la mitjanit, els dics van cedir i l’Elba es va desbordar al sud de la ciutat. El primer dic es va trencar a un quart d’una; la força de l’aigua va arrasar completament totes les cases que va trobar al seu pas.

A les tres de la matinada, els dics s’havien esquerdat en més de seixanta punts. Una cinquena part de la superfície d’Hamburg va quedar inundada: la zona portuària, part del centre històric. Centenars de persones van morir ofegades. A Wilhelmsburg, Neuenfelde, Moorburg, Billbrook, Moorfleet. Ningú no estava preparat per a una catàstrofe d’aquelles dimensions.

Els fets històrics es mencionen, però molts d’ells amb una importància nul·la en la trama.

En aquell precís instant, a Los Angeles era la una del migdia d’aquell 4 d’agost. A Marilyn Monroe li quedava mig dia de vida.

Marilyn Monroe © Movimento Moda, Creative Commons.

O aquest altre:

El mes d’abril no havia fet més que començar i ja anava acompanyat de males notícies. Martin Luther King, un pastor baptista i activista pels drets civils de la població negra als Estats Units, havia estat assassinat a Memphis, Tennessee, per un franctirador racista que ja tenia antecedents penals.

O encara un altre:

“L’Eagle ha aterrat”, va dir Neil Armstrong. El mòdul lunar batejat amb el nom d’Eagle havia allunat i l’astronauta va trepitjar per primera vegada la superfície plena de cràters del satèl·lit. Als Estats Units encara era diumenge. A Europa, en canvi, era la matinada del dilluns 21 de juliol. Tothom estava despert, embadalit davant del televisor.

La primera missió tripulada a la Lluna que complia l’objectiu d’allunar i tornar a la Terra de manera segura. Neil Armstrong, Edward Aldrin, Michael Collins. Apollo 11.

I ens plantem a les portes dels anys 70, amb estudiants molt polititzats i tot de canvis que s’han començat a entreveure als 60 i que es consolidaran. Però tot això ho veurem en el tercer volum de la saga, la història d’Alemanya al segle XX a partir d’un grup d’amigues. Unes jovenetes al primer llibre que ara ja ronden la seixantena i on els fills, poc a poc, van prenent el relleu, en un món no tan dramàticament sacsejat com el que elles es van trobar (amb dues derrotes militars i tot el que va venir després) però igualment reptador.

(Visited 22 times, 1 visits today)