Haiku a Brooklyn / Joan Vigó

Vaig llegir que parlaven bé d’aquest llibre i, seguint el meu mal costum he decidit acostar-m’hi, sabent que en podia sortir escaldat, perquè de vegades es parla bé de cada cosa… Però aquest no ha estat el cas i el llibre de Joan Vigó està sent una agradable sorpresa.

El llibre comença una mica com autoficció: uns papers que arriben a l’autor, aquest els ensenya als editors i decideixen publicar-los a LaBreu, concretament a la col·lecció Cicuta. Bé, però un cop fet això passem ja a la història pròpiament, als papers de Russell, que a primers dels seixanta va deixar Barcelona i va fer cap a Nova York. A Barcelona treia a voltar mariners americans que volien gaudir de Barcelona (bàsicament beguda i dones) i un d’aquests mariners, escoltant-lo queixar-se de la vida merdosa que duia aquí li va donar la seva adreça a Nova York, i li va dir que si un dia hi podia arribar que el busqués, que l’ajudaria. Un parell d’anys després ha decidit prendre-li la paraula a aquest capità, que ara va en cadira de rodes i necessita un assistent. Viu amb el capità i la seva dona i s’estableix una relació triangular amb una naturalitat potser excessiva.

zippo lighter 1 © Coen Dijkman, Creative Commons.

El Zippo que va regalar-me el Capità Fasting a Barcelona l’any 1960 mentre l’USS Mt. McKinley (del Grup Amfibi de la VI Flota) era a la ciutat. Me’l va donar quan ja feia tres dies que l’acompanyava per tot arreu. La nit abans havia estat memorable. El vaig dur de putes, i allà em va voler convidar fins i tot a una dona. Aquell dia, la vigília de la seva partida, asseguts a la barra del Kentucky, el Capità va voler saber de mi. Li vaig parlar del meu somni d’anar a Nova York, de fer una nova vida, de sortir-me’n en un lloc nou, encara que ni jo mateix sabia exactament què volia dir amb allò. Però del que sí que estava segur era que volia deixar aquella ciutat i aquell país, i fins i tot aquell continent. Tenir un nou horitzó. Partir per no tornar. Aprendre, llegir, escriure, viure envoltat de certa dignitat lluny de la misèria. Ell em va agafar el llapis i la llibreta que sempre duia a la butxaca de la camisa i amb cura va escriure la seva adreça a Manhattan. Mentre tanca la llibreta i tornava a posar-me-la a lloc, em va dir allò que va ser determinant: si un dia pots arribar a Nova York, vine a veure’m. Jo podré ajudar-te. Conec molta gent i alguna feina podrem trobar per a un home com tu.

Grand Central Hustle © Chris Kuga, Creative Commons.

Els seus amfirions, en més d’un sentit, una parella sense fills. Una decisió conscient.

Un dia, al llit, li vaig comentar això dels fills a la Rachel. Tenia curiositat per saber si era cert que ella tampoc no en volia. Volia saber si aquella renúncia era una convicció o una manera de complaure el Capità. Em va parlar de la llibertat de les dones. Va dir-me que no volia descarregar les seves esperances de felicitat en la descendència. Que un fill sempre és una excusa per justificar la pròpia vida. Un xantatge que la gent es fa a si mateixa. La pròpia vida no pot dependre de qui depèn de tu. Aquesta va ser la frase. Estic convençut que saber això també ens va unir encara més a tots tres.

Strand Bookstore © ajay_suresh, Creative Commons.

Quan no treballa llegeix, i d’aquesta manera té un relació amb els llibres i les llibreries.

Llibres. Llibres. Els llibres. Passió pels llibres. Quan aprens que amb la literatura no tornaràs a estar sol mai més, la vida canvia per sempre. Vaig tenir la sort que el senyor Sants m’ho ensenyés ben aviat. Va saber transmetre’m en aquell moment el que jo més necessitava: l’evasió. Primer va ser això, la fugida als mons fantàstics de Verne i H.G. Wells, poder allunyar-me per dins del que em feia mal per fora. Després aprendre a valorar la forma, el com. Les anades al Mercat de Sant Antoni a buscar velles novel·les. Als Encants Vells. I després a Nova York conèixer Strand Books, un edifici sencer dedicat als llibres! Una de les formes del paradís. Vaig començar a anar-hi quan era amb la Rachel i el Capità, i encara és un dels meus llocs preferits per pensar i passejar. Suposo que em podria definir com un flanêur de llibreria. Tocar lloms, fullejar, olorar discretament un exemplar signat per Allen Ginsberg. Mirar les dones que miren llibres. El seu cos oblidat de ser cos. Els ulls fixos. Respirant ondulacions d’aire. Siluetes de dones mirant llibres. Llegint.

Liquor Store © Eden, Janine and Jim, Creative Commons.

A la mort del Capità hereta uns diners i un local amb una llicència per vendre alcohol. El seu somni, posseïr un negoci que, per la naturalesa del que ven i les diferències amb un bar, li deixi temps per llegir i escriure. Amb això ja pot volar sol. Amb alguns clients, amb uns veïns i una funerària italiana que seran cabdals pel seu pla, la seva obra, una obra que necessàriament ha de morir amb ell, la seva mort serà una obra d’art que no veurà ningú. Els papers que estem llegint s’han escapat d’aquest destí. Viurem el Nova York dels setanta i vuitanta, perillós, salvatge, amb barris on era millor no entrar. I a tot plegat s’hi afegeix el nostre protagonista, que observa, que intenta fer art amb aquesta observació, però l’art és la ciutat, l’hàbitat humà per excel·lència, la jungla humana, la jungla d’asfalt, allò salvatge que encara conservem es troba allà.

Peruvian presidential limousines 4 © 1970 Lincoln Continental, Creative Commons.

El llibre ha estat una sorpresa, molt, però molt recomanable. No us fieu de la seva aparença i mida de llibre petit, és un gran llibre. La història és interessant, el llibre ens va portant per la vida del protagonista però sense passar-se de detalls, capaç de ventilar anys en unes poques línies. Això sí, el llibre té una gran, molt gran influència (o almenys jo l’hi trobo) de Paul Auster. És un dels meus autors preferits o sigui que no és problema.

El protagonista, Antoni Russell està “inspirat” en Raymond Roussel, i podeu trobar el blog de l’autor aquí. Ara em queda decidir si anirà o no a llista de millors llibres que he llegit el 2020, una llista difícil perquè amb aquest llibre en sumo 124 i encara em queden dies

(Visited 45 times, 1 visits today)