El silenci / Don DeLillo

No és el primer cop que parlo d’un llibre de Don DeLillo, fa temps vaig ressenyar Cero K i no em va acabar de fer el pes, a veure ara.

El llibre parteix d’una premissa, un fet que canvia el món tal i com l’autor ens el dibuixa de cara al 2022. És tot un detall que deixi tranquil aquest 2020 perquè portem un any que déu n’hi do. La tecnologia se’n va a fer punyetes.

Pensem-hi una mica. Resulta que no és una cosa tan esbojarrada com podria semblar i només amb tot el que té a veure amb l’activitat solar ja hi ha factors de risc. Mireu aquest enllaç, per exemple, o aquest altre i penseu que ens en vam escapar per 9 dies.

Estem parlant d’un apocalipsi semblant al que alguns pronosticaven amb l’efecte 2000 i que al final res de res. Que tot internet salti pels aires no és tan complicat, i què farem aleshores amb tot el que hem confiat ingènuament a la tecnologia?

—Una cosa sí que els la puc dir: Sigui el que sigui el que passa, ens ha destruït la tecnologia. La paraula mateixa ja em sembla antiquada, perduda en l’espai. Què se n’ha fet, de l’autoritat que concedim als nostres dispositius segurs, a la nostra capacitat d’encriptar, els nostres tuits, trols i bots. Tot el que que hi ha a la datasfera pot ser distorsionat i robat? O ens hem de limitar a seure aquí i plànyer el nostre destí?

Seguim a uns pocs personatges en el seu desconcert en un món que de cop i volta se’ls hi comença a desmoronar i se’ls ha fet més petit i molt més hostil. Una història que donaria per molt però que DeLillo vol resoldre en un llibre terriblement curt. És pràcticament més un conte llarg que no pas una novel·la, potser una nouvelle seria la millor definició.

light my fire © Akram, Creative Commons.

Aquesta brevetat mata el llibre. No sabem què ha passat, seguim només uns pocs personatges i tampoc ens podem fer una idea més general. I com que abarca només unes poques hores tampoc sabem què més passarà, si la civilització s’esfondrarà, o si més o menys ens en sortirem sense gaire problemes o… El llibre planteja una gran hipòtesi que ni tan sols comença a respondre. Una primera part del llibre més o menys correcta però una segona amb massa ganes d’enllestir. En fi, hauré de seguir buscant un llibre que em convenci de Don DeLillo o assumir que no és un escriptor per mi, que tampoc passaria res.

(Visited 20 times, 1 visits today)