La historia de tu vida / Ted Chiang

La veritat és que gent amb un criteri de què em refio a ulls clucs m’ha parlat molt i molt bé de Ted Chiang, així que ja no ve d’un llibre més i m’hi poso.

Jo era molt lector de ciència-ficció, però darrerament estic completament apartat del gènere. No sé si hi ha algun motiu o és purament casual. Estic convençut de que un bon llibre és un bon llibre, independentment del gènere. A veure què em trobo aquí. El primer conte és sobre la torre de Babel, més o menys, i està molt però que molt bé.

Babel Tower © cea +, Creative Commons.

I el de després, Comprende, és simplement fantàstic. Un humà que, després d’un accident amb dany cerebral, rep un tractament experimental que regenera la part danyada. El problema és que el tractament no és limita només a això, va fent-se més i més intel·ligent, aparentment sense límit.

Las pautas cotidianas de la sociedad se me revelan sin esfuerzo. Camino por la calle, mirando a la gente ocupada con sus cosas, y aunque no se pronuncia ni una palabra, el subtexto es evidente. Una pareja joven pasa a mi lado, y la adoración de uno rebota contra la tolerancia del otro. Veo parpadear y luego estabilizarse la aprensión de un ejecutivo temeroso de su jefe que comienza a tener dudas sobre una decisión que ha tomado poco antes. Una mujer lleva una capa de sofisticación disimulada, pero se le cae cuando se encuentra con el producto real.

Como siempre, los papeles que uno interpreta se reconocen sólo con la edad. Para mí, estas personas parecen niños en una guardería; me divierte su entusiasmo, y me avergüenza recordarme a mí mismo haciendo esas cosas. Sus actividades son apropiadas para ellos, pero yo no podría participar ya en ellas; cuando me convertí en un hombre, deje atrás las cosas de niño. Trataré con el mundo de los humanos normales sólo en la medida en que lo necesite para mantenerme.

Sense límit, la resta d’humans per ell no són res, són tan inferiors com els insectes, no hi ha empatia, només coneixement pur.

Me rodea una cegadora, gozosa y temible simetría. Ahora veo tantas cosas incluidas en pautas que el universo entero está a punto de revelarse como una única imagen. Me acerco a la gestalt definitiva: el contexto en el que todo el conocimiento encaja entre sí y se ilumina, un mandala, la música de las esferas, el kosmos.

I a cada conte es va superant, com si no tingués limit, com si pogués fer contes del que fos. Aliens, matemàtiques, golems, àngels… Sí, que ni els golems ni els àngels són molt d’SF, o potser sí, potser tot el que és estrany hi té el seu lloc. A més a més tot ho fa bé, qualsevol tema el domina i li serveix per endur-se’ns allà on vol. El llibre requereix un cert nivell d’atenció, això també, hi ha molta informació i moltes coses que si ho llegim de qualsevol manera ens ho perdrem. I si us agrada que hi hagi ciència n’hi ha, prou per acontentar als qui els hi agrada però no suficient per deixar en fora del joc els profans en el tema; el punt mig exacte i precís.

Dos relats s’eleven per damunt de la mitjana (ja molt alta) del llibre, el que li dóna títol La historia de tu vida, i el del final ¿Te gusta lo que ves?(Documental). Dos contes de matrícula d’honor.

beautiful © Gioblecch™, Creative Commons.

Imaginem que hi ha una manera per a que en les nostres relacions amb la gent no ens guiem per quina pinta tenen, el que anomenen al llibre “aspectismo”. En principi seria un avantatge, sí? Segur? Segur? Eliminar la bellesa com a fet discriminador és una bona idea? Ho sembla, però res és tan fàcil i aquest darrer conte és dels que us pot tenir pensant una bona estona després de tancar el llibre. I això és una cosa que només tenen en comú els bons llibres, que es queden amb tu després d’haver-los llegit.

(Visited 22 times, 1 visits today)