El banquet anual de la confraria d’enterramorts / Mathias Enard

Aquest és un autor que fa temps que volia llegir. N’havia llegit entrevistes i semblava algú prou interessant, i el Premi Goncourt sol ser un bon indicador de qualitat literària (el va guanyar amb Brúixola, que espera torn a la lleixa de pendents). Aquí teniu una entrevista que Vilaweb va fer amb motiu de la publicació d’aquest llibre a Mathias Énard (com que als llibres no posa l’accent el deixo sense al títol i a l’etiqueta, però en principi el seu cognom porta accent).

El llibre parteix d’un jove antropòleg que se’n va al camp a fer la seva tesi sobre el que és la vida al camp francés. Aquí és obligatori parlar d’altres llibres que tracten una mica el tema, com Serotonina o L’origen de les cols violeta (o des d’una altra vessant més de recordar el passat L’any que va caure la roca) el camp i el seu present i futur són tot un tema, un tema complex i difícil. És difícil perquè els canvis han sigut molts en molt poc temps, la industrialització del camp ha fet que faci falta moltíssima menys gent que abans per aconseguir molta més producció; la producció agrícola industrial ha acabat (teòricament) amb l’escassetat de menjar i els preus s’han desplomat, el camp es buida i viure’n és molt difícil. Una gran part de la població del poble són els que viuen a l’urbanització, descrits per un dels personatges del poble, l’artista Max:

Tal com ja m’esperava, en Max s’ha revelat un informador valuós. Fa deu anys que viu al poble. Coneix tothom, en aquest coi de cul de món (sic). Me n’ha dit de verdes i de madures de tothom, m’ha sabut greu no haver portat la gravadora. En Max separa els que “fan vida” al poble dels que només hi “viuen” i no es deixen veure: els propietaris dels xalets de la urbanització; la gent de la ciutat, la majoria treballadors del sector terciari, la principal activitat dels quals consisteix a tancar-se la parcel·la per poder-se banyar a pèl tres dies l’any a la piscina sense que els vegin; els col·leccionistes de gnoms de jardí, que et trobes en bicicleta el diumenge i que passen la resta de la setmana enllustrant-se l’autocaravana en espera de l’estiu. Total: una galeria de retrats no gaire pietosos però força divertits, he passat una bona estona.

Lost in the Mist © Nathalie, Creative Commons.

Veiem que el protagonista té una tendència a la procastinació francament preocupant, es dedica més al diari (que és el que nosaltres estem llegint) que no pas a la tesi que suposadament està fent, que de fet és el motiu de la seva estada allà (no recordo el nom del poble, tant és, és un poble fictici en una zona no-ficticia que tindria Niort com a ciutat més poblada).

He recuperat la tesi, he llegit les vint primeres pàgines del capítol Preguntes. Parlem clar: és una bona merda. Al meu parer cal començar de cap i de nou canviant el mètode: esperaré a tenir més material per posar-me a escriure. Cel baix i carregat, pluja. Més malenconiós que deprimit.

Després de la primera part que és aquest diari el llibre canvia. Passem a un narrador omniscient que ens explica les contínues reencarnacions que es donen en la gent del poble que mor, que passen a un animal o a una altra persona o un altre temps fins i tot… en morir les ànimes van a la Roda que les torna a posar en circulació. Sembla enrevessat però no ho és i amb això l’autor ens explica la història dels diferents habitants del poble així com  la història de França en moments tan llunyans com el segle VI, o el XVI o ja més propers el període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial.

La història de França, la història de la vida dels habitants del poble, de les vides de fet, passant d’una a una altra. El llibre en aquest punt ja no és fàcilment definible, ni molt menys. I arribem a la part que dóna títol al llibre, ni més ni menys que un banquet en els dies que la mort dóna una treva als seus treballadors que potser ells sí que exerceixen l’ofici més antic del món.

—Estimats enterramorts i tristos escarrassos, gran mestre Sèchepine, tresorer Grosmollard, camarlenc Bittebière, amics i confrares, vet aquí que un any més ens apleguem per celebrar, durant dos dies, l’aturada del nostre trist ofici, la pausa que el Destí ens atorga des de l’origen dels temps, dos dies en què no soterrarem cossos, en què la Mort mateixa ens permet que ens la xalem, per oblidar el que tots sabem, que acabarem als seus braços, l’última amant, la mateixa per a tots. Vet aquí el Banquet anual de la nostra Confraria, com cada any des que el món és món, durant el qual farem un bon tiberi, ens omplirem la panxa i la gargamella. Xalem-nos-la, germans de tristesa, i canviem les cares llargues per riures gegantins! Però abans de res, i tal com feien els nostres avantpassats, sincronitzem-nos per beure, perquè no sigui dit que els enterramorts han rodolat sota la taula abans d’hora; ja us veig acariciant els flascons amb els ulls. Engolirem, doncs, a l’uníson, segons la gran tradició de la Confraria, i departirem abans i després d’haver begut, si més no durant el primer dia; tot seguit ens tornarem a lliurar a la botella, la santa ampolla que ens il·lumina amb la seva saviesa, i beurem fins a caure, intentant fer intel·ligibles els nostres borborigmes en la borratxera, i finalment, el segon dia, ja gairebé no parlarem, ens concentrarem en el nèctar en silenci, fins al miracle del son, i quan ja estarem tots abaltits, la Mort es tornarà a imposar sobre la vida i nosaltres reprendrem la nostra trista tasca, tal com es diu en les Escriptures. És la Treva! Oh, Mort, atura la dalla! Tingues pietat de la nostra pena! Que la Roda deixi de girar!

[…]

—Ah, estimats enterramorts, per vosaltres! Llarga vida a la Mort!

Carcassonne © Kent Wang, Creative Commons.

El llibre té alguns temes centrals, el camp, sí, i la vida al camp, i la mort i el tros de terreny on passen les coses… Però a partir d’aquí pivota i salta de banda a banda. Es belluga tant que passen dues coses: la primera que comencem a no saber què ens vol dir l’autor, i la segona que ens absolutament igual, estem gaudint amb el viatge.

A la part final del llibre tornem al principi, l’etnòleg, David, completament immers en l’entorn. La tesi és quelcom cada cop més llunyà. Se li obre una nova vida aquí, una vida molt diferent de la seva trista i grisa vida de doctorand i… bé, no ho desaprofitarà pas.

No diré pas que va ser fàcil, no és pas fàcil canviar de vida, simplement és possible. Vaig passar hores davant l’ordinador escrivint poemes satírics abans d’adonar-me que això significava alguna cosa, que en Calvet no hi tenia res a veure, el pobre. A vegades cal actuar. Però tornem al febrer. La Lucie s’estava la major part del temps al Pensament Salvatge: quin descobriment, els nostres cossos! Quina alquímia de desig, bruixeria de luxúria! Perdó, però estic segur que al camp es carda més bé que a la ciutat. S’és més lliure; hi ha la inspiració de l’orgia contínua de la natura, la disbauxa de reproduccions, els insectes, les gallines, els conills, els cabirols, les bosquines o les plantes enfiladisses. Aquells milers de milions de copulacions constants t’envaeixen. A la ciutat, en canvi, es pateix d’una sexualitat de plantes greixoses o de cotxes de bombers. A París es té el coit haussmannià o es copula tocant el clàxon com un conductor d’Uber. Vaig compartir aquesta hipòtesi amb la Lucie, que em va dir que era una idea estúpida de parisenc, abans de tirar-se’m a sobre per riure. Tot i així.

lust © arhadetruit, Creative Commons.

Un final potser massa rodó però que encaixa  perquè han estat moltes pàgines sobre la duresa de la vida al camp, la futilitat i la lleugeresa de la vida humana en la roda del temps (la Roda, dirien al llibre) i cal una mica de felicitat, també humanament fugissera per fer-ho tot plegat més passador.

És un llibre gruixut, de més de 400 pàgines, i l’estil de l’autor és dens. Però no es fa gens pesat, us arrossegarà i les pàgines aniran passant i començareu a sentir aquella ambivalència amb els bons llibres, les ganes de llegir-lo i les ganes que no s’acabi. Un llibre molt recomanable per entrar a l’univers de Mathias Énard, segurament en voldreu més, com jo.

(Visited 42 times, 1 visits today)