Josep Pla o la vitalitat / Xavier Febrés

Un altre llibre de Xavier Febrés sobre el gran homenot, després de Josep Pla: sis amics i una amant.

Aquí intenta fer una mena de resseguiment vital de l’autor a través dels seus llibres i escrits. Una tasca complicada perquè Pla, a més a més de grafòman, va ser un gran reaprofitador de la seva pròpia obra al llarg de la seva vida. Articles o peces seves eren reagrupats en llibres de les seves obres completes després de ser reescrits, i després es tornaven a publicar en les seves altres obres completes (les de Destino, les definitives, els llibres vermells) i també les reescrivia, o les distribuia de diferent manera o… No és fàcil, Pla va tenir una vida interessant però es va dedicar per sobre de tot a escriure, a mà, al mas, al davant de la llar de foc, fumant i amb alguna beguda ben a prop.

Una de les parts més problemàtiques de Pla és la seva ideologia, i com a conseqüència d’això en quin bàndol va estar durant la guerra. Potser sí que creia sincerament en Cambó, però també cal tenir en compte arguments més terrenals.

Què necessiten, en efecte, aquella dotzena de persones de Catalunya que escriuen, per a fer una novel·la? Necessiten mig any de tranquil·litat. A Catalunya una novel·la només la pot escriure una persona que té el problema econòmic resolt. I, de fet, passa així. Per això se’n publiquen tan poques. La majoria de persones que podrien fer-la, una novel·la, viuen aclaparats per la urgència de treballs de tot ordre que fan impossible la concentració i la producció d’una obra de cert alè.

Tot i que Pla era un petit propietari rural sempre va anar curt de diners i escrivia molt per així intentar guanyar el suficient. I reaprofitava molt també, els seus llibres es venien bé, també era dels pocs que podia publicar en català sense excessius problemes, que no era pas poc.

El llibre repassa la seva biografia amb els llibres que en van anar sortint. A destacar especialment la seva tendència al refregit,  al reaprofitament extrem de textos, i també el fet que les seves dones no hi apareguin mai, ni Rosetta, ni Adi, ni… res. Potser Pla es va voler guardar alguna cosa de la seva persona fora de l’esfera més pública, o potser va voler conservar el seu personatge de solter un pèl misògin.

Adi Enberg i Josep Pla, el dia del seu casament. Foto treta d’aquesta pàgina.

El darrer capítol del llibre és important, es parla de les obres completes, les de Destino, i el seu potineig. Les obres completes van reaprofitar absolutament tot, amb un afany completista, però sense seguir una ordenació sistemàtica, sense explicar gaire (o res) d’on venien els textos de cada volum, refonent, reordenant, allargant, escurçant… Ni ordenar ni molt menys seleccionar, unes obres completes que són clarament millorables però amb les que ens haurem de conformar, més de 30.000 pàgines i una bona pila agrupades en obres mestres.

Un bon llibre per acostar-se a l’obra de Josep Pla amb una mica de coneixement de causa, i un llibre molt amè que es llegeix fàcilment.

Per cert, també molt recomanable la sèrie de televisió sobre Josep Pla, en aquest enllaç podeu trobar tots els capítols en català o castellà. I si preferiu veure’l i escoltar-lo amb la seva pròpia veu, teniu un A fondo disponible:

(Visited 26 times, 1 visits today)