La maledicció / Ramon Monton

Recull de contes, escrits, una mica de tot, un calaix de sastre força gran (300 pàgines de llibre) de l’escriptor Ramon Monton. El segueixo per facebook (no recordo el motiu) però no havia llegit mai res d’ell, suposo que aquest llibre (pràcticament autoeditat) és un punt d’inici tan vàlid com qualsevol altre. Convé vèncer la temptació d’agafar aquest llibre amb pressa, no es pot llegir amb pressa, bé, en realitat sí es pot però no té gaire sentit. Els llibres de relats o reculls de peces breus tenen aquest efecte, necessiten una atenció constant i renovada, un procés que vol el seu temps.

LA NOIA TÍMIDA

L’una és rosseta, nerviosa, delicada, una mica ullerosa del neguit endèmic que no la deixa dormir —el pes del món i l’univers que carrega a les espatlles— L’altra, morena, exuberant, voluptuosa, sana. Em quedo amb la rosseta i els seus turments, les seves ombres i les seves contradiccions. Per què? Doncs perquè m’agrada tot en ella. Com es recull acuradament els cabells en una cua al costat esquerre del seu rostre de pera, la seva expressió preocupada quan sospira, la decisió i fins i tot tossuderia que delaten les líniesrectes del seu nas, el seu somrís exagerat de criatura tímida, com envermelleix en adonar-se que la miro i, tot seguit em dirigeix una mirada analítica, intel·ligent i encuriosida, fet que provoca que es distregui, li caigui el llibre de Virginia Woolf a terra i em permeti recollir-lo i encetar una conversa amb ella.

The Blonde Girl © Arman Dz., Creative Commons.

Quan les coses tenen sentit, no cal omplir de soroll i fum les nostres vides per ocultar-ne la buidor. Suposo que el que dóna sentit a una vida és saber on vols anar i anar-hi.

Aquest fragment és un exemple, tota una peça, n’hi ha de més llargues i també de més curtes. Petites peces de rellotgeria, mecanismes autònoms, precisos, pensats i molt poètics, i sempre amb una ironia fina o un subtil erotisme.

EL CÒCTEL

Es van asseure, com sempre, al racó més fosc. El cambrer els va somriure amb la malícia que desperten les parelles sospitoses. La gent, instintivament, se n’allunyava. Qui sap què eren capaços de fer aquells dos, encara que fos un local públic o precisament per això! Els pits de la noia tensaven increïblement la brusa i apuntaven directament als ulls del seu acompanyant, mentre la seva mirada i el seu somriure d’Eva temptant Adam per primer cop al Paradís semblaven dir-li, amb una ingenuïtat horriblement incitadora: “Segur que no t’atreveixes a posseir-me aquí mateix”.[…]

definition of thigh © Mario A. P., Creative Commons.

Ara vaig a posar-me a la contra. Tot el que estic llegint està molt bé, però sóc cada cop més un lector de llarg recorregut, i això frega la microliteratura. No sé, m’agradaria veure tota aquesta habilitat i estil i veu en una història amb més desenvolupament.

La part bona és que en aquest llibre tenim molta varietat, fins i tot hi cap una mica de crítica literària, més o menys…

Avui he descobert que en el tinglado literari tot és una ficció estranya, almenys ara mateix, és com si tothom n’estigués fart, de llibres, els editors, els caps de premsa, els periodistes, tots ho fan com per compromís, hi ha una rutina, tots tenen ganes que passo Sant Jordi, fins i tot els escriptors, els milions d’escriptors que volen que es vengui el seu llibre, és com si la piràmide s’hagués invertit, la població escriptora ja supera la població lectora, que corre un seriós perill d’extinció.

No és el primer cop que llegeixo aquesta afirmació.

Sant Jordi 2018 © Ajuntament Sant Sadurní d’Anoia, Creative Commons.

Dedueixo que aquest autor és algú que passa moltes estones a la biblioteca, jo estic a l’altra banda del mostrador… no sé com prendre-m’ho. Hi ha alguns contes de 4-6 pàgines i funcionen, o siqui que em reafirmo en el desig que l’autor s’hi posi amb una ficció més convencional i més llarga i no només amb aquests apunts i aquesta microliteratura, que està bé, però que no està tan bé, no sé si m’explico… és com veure un bon partit de fútbol amistós, pot ser bon fútbol però no és real, posa alguna cosa en joc i veurem de què estan fets els jugadors.

(Visited 32 times, 1 visits today)