Dones que no perdonen / Camilla Läckberg

Una de les autores més exitoses de la novel·la negra nòrdica de la que encara no havia llegit res. Segurament aquesta és la frase que faig servir més en aquest blog, en fi, som-hi amb Camilla Läckberg!

Tenim a tres dones, totes elles en diferent situació de maltractament, la Ingrid, la Victoria i la Birgitta. La Birgitta és un cas clàssic, el marit l’atonyina, les marques les fa en llocs que no es veuen i ella s’ha convençut de que si no es veu no existeix. La Victoria va sortir de Rússia després que assassinessin el seu novio milionari, i com que podien anar per ella va tenir la pensada d’entrar en aquestes coses on senyors occidentals busquen dones russes. Així va acabar amb en Malte, que l’ha comprat i li dispensa el tracte que es dóna a les coses que s’han comprat, una merda de tractament. I després l’Ingrid, una dona amb una carrera prometedora que ha abandonat per cuidar de la filla mentre el marit va ascendint socialment i li fa el salt i no la tracta de manera especialment amable.

On a cold winter’s day © Blondinrikard Fröberg, Creative Commons.

—Tommy, has de…

El seu marit va fer un bot i la va fulminar amb la mirada.

—Jo no he de fer una puta merda. No tens ni idea de què és el millor per al diari, tu, per a nosaltres.

—Però…

—Tanca la boca, collons. No estic d’humor per a tot aixo. No tens ni idea de què estàs parlant.

Això és de l’Ingrid, que es podria que és de les tres la que té millor situació. Aquí teniu un tast de la Birgitta:

Va arribar el primer cop. Un puny tancat, al mateix lloc on havia impactat la setmana anterior. La Birgitta es va desplomar a terra. En Jacob la va fulminar amb la mirada, encara estesa sobre el parquet. Immòbil, quieta.

—Si no fossis tan lletja sospitaria que tens un amant. Però qui collons voldria cardar amb tu? —va dir.

Els ulls de la Birgitta es van clavar en la mà dreta del seu marit. Els dits li tremolaven. Era com si encara no hagués decidit si en vindrien més. Però la Birgitta sí que ho sabia, el coneixia massa bé per no dubtar que n’hi hauria més. Ja al matí ho havia sabut. En Jacob havia estat massa callat, taciturn. I era justament quan el seu home no l’escridassava que calia estar a l’aguait.

O la Victoria:

L’habitació del soterrani estava a les fosques.

La veu li sortia rogallosa quan intentava parlar, el coll li tibava i el dolor era intens. Més o menys com quan de petita havia tingut amigdalitis. Fins i tot li feia mal plorar. El vespre anterior estava convençuda que es moriria, amb els dits d’en Malte estrenyent-li el coll.

Abans de perdre el coneixement, s’havia preguntat quantes dones al llarg de la història havien arribat al final de les seves vides amb aquella mateixa visió: la de l’home amb qui s’havien casat, amb la cara retorçada de ràbia sobre seu, mentre les matava lentament amb les seves mans.

Però no són dones que es resignin, són víctimes però no pas victimitzades i han decidit tornar-s’hi, una mica a l’estil  Estranys en un tren, amb un creuament d'”objectius”.

Stockholm skyline at night © Giuseppe Milo, Creative Commons.

El llibre té això de bo, que ens dóna allò que volem visceralment, però possiblement es passa de breu i d’optimista. És molt difícil acordar coses d’aquestes per internet sense deixar algun tipus de rastre, a més a més d’unes execucions que són una mica maldestres. Això per una banda té sentit perquè ningú espera que dones normals es comporin com assassines professionals. Trobo que el llibre és un bon tast de l’autora, però podria haver-ho estirat una mica més i explicar millor com les tres protagonistes arriben al seu particular “acord”.

(Visited 57 times, 1 visits today)

2 opiniones en “Dones que no perdonen / Camilla Läckberg”

  1. Sens dubte aquest no és el millor llibre de l’autora, sembla com si algú hagués agafat les pàgines del mig i les hagués arrancat de cop. Tenim una introducció: tres dones maltractades que volen acabar per la via ràpida amb aquests maltractaments, i tenim un desenllaç, com s’executa el seu pla, però ens falta tota la part de com arriben a executar aquest pla i com es posen en contacte entre elles. I no hi ha una investigació, ningú intenta esbrinar què ha passat. No sé, el llibre m’ha deixat bastant freda. He llegit altres llibres de l’autora i estan força millor, la veritat. Amb aquest sembla que hagi volgut fer un experiement i s’ha quedat a mitges.

    1. Sí, la part de com es coneixen i es posen d’acord és la que no s’explica gaire excepte en el punt que la Ingrid mira a internet sobre marits que enganyen i la Victoria també agafa el mòbil del marit per tenir internet. No s’explica aquesta part, suposo que l’autora tenia més interés en la part dels maltractaments i en la catarsi de la venjança.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *