Pes mort / Llort

Primer llibre que llegeixo de Llort, un autor força prolífic però que fins ara no havia caigut i a la passada edició del BCNegra vaig aprofitar per demanar-li una dedicatòria i ara ja toca passar al llibre.

 

El llibre m’ha sorprés, més que res perquè no m’esperava que em sortís per aquí, amb una història que fins i tot costaria de classificar com a negra, això sí, hi ha un mort.

La Cris es va acostar amb un cert recel cap a la taula cinc. Li feia vergonya haver de despertar-lo. Va estar a punt de girar cua i negar-se a fer-ho. Se’l va mirar. Tenia els palmells de les mans damunt la taula i el cap inclinat endavant, amb la barbeta recolzada al pit. Si dormia, li havia agafat la son molt de cop. Quan va arribar al seu costat alguna cosa la va inquietar. No es movia gens. Gens. No respirava. No esbufegava com seria normal en un obès que dorm profundament. Li va tocar una espatlla. Res. El va sacsejar. Res. Llavors li va posar una mà al front i li va aixecar la cara. Tenia els ulls mig oberts, però buits de mirada. Li va posar dos dits al costat del coll, a la vena jugular, mentre li aguantava el cap amb l’altra mà. Res. Només la tebior de la pell aconseguia mantenir el miratge que aquell cos fos viu. Va pressionar més, carn endins, per si el greix amortia el batec. Res.

—Hòstia puta! És mort!

Nighthawk: Girl sitting alone in the Sea Grill, a bar and restaurant, waiting for a pickup. Washington D.C., April 1943. Photo by Esther Bubley. © Britt Fuller, Domini públic.

I a partir d’aquí la història gira al voltant de què coi fer amb el mort. Perquè ha estat una mort accidental però no és de les coses que ajuden a tirar endavant el negoci d’un restaurant. I tindrem al matrimoni de propietaris, la seva neboda xef i el cambrer, trastejant intentant treure’s el mort de sobre, mai millor dit. I amb aquesta excusa de què fer amb el mort anem veient els personatges i les seves circumstàncies, que és la gràcia del llibre, narrat de pressa, amb un estil viu i amb punts de tensió que mantenen l’interès de la narració. Perquè no es només un mort i les sorpreses es van succeint, una mica amb un ritme de comèdia negra, si es vol. Trobo que aquesta etiqueta li escau molt al llibre comèdia negra, i es llegeix bé i ràpid, no es pot demanar més.

(Visited 29 times, 1 visits today)

2 respostes a «Pes mort / Llort»

  1. Sense ser una novel·la negra a l’ús, amb un assassinat, una investigació i un culpable, trobo que és un llibre molt interessant. Està clar que en moments de pànic l’ésser humà no sempre actua de la manera més racional, empès per les seves pròpies pors, com els hi passa als personatges de “Pes mort”. A més, quan ja creus que saps per on anirà la història et trobes un gir de guió inesperat, el que fa que la narració esdevingui encara més interessant i al final costa deixar el llibre. Sens dubte un llibre molt amè i totalment recomanable.

    1. Sí, els girs de guió fan transitar el llibre des de la novel·la negra més clàssica a un peculiar humor negre. Un encert de llibre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *