Las campanas no doblan por nadie / Charles Bukowski

Charles Bukowski és un dels meus autors de capçalera, suposo que no estranya a ningú. I m’he llegit tots o gairebé tots els seus llibres, per això que aparegui un llibre amb material inèdit és una bona noticia. Pot ser una noticia que cal acollir amb recel, possiblement el seu material més brillant ja va ser editat i ara es tracta de recopilar coses inèdites de segona fila per fer calaix. No seria gens estrany però és Bukowski i no m’hi puc resistir, amb una cella aixecada preventivament m’hi poso (espero poder-la baixar que mantenir aquesta cara cansa).

https://www.flickr.com/photos/bunnicula/
“What matters most is how well you walk through the fire” – Charles Bukowski © bunnicula. Creative Commons.

Si voleu un material de Bukowski de primera categoria sense cap mena de dubtes en aquesta entrada trobareu tot el que necessiteu. Ara veurem si aquest llibre compleix les expectatives, som-hi!

Desperté en un dormitorio desconocido en una cama desconocida con una mujer desconocida en una ciudad desconocida. Estaba pegado a su espalda y tenía el pene metido en su coño al estilo perro. Hacía calor y tenía el pene duro. Lo moví un poco y ella gimió. Parecía dormida. Tenía el pelo largo y moreno, bastante largo; de hecho, tenía un buen mechón sobre mi boca: lo aparté para respirar mejor y seguí dándole. Tenía resaca. Saqué la polla, me puse boca arriba e intenté reconstruir.

my momma’s bed is the most comfiest antique king sized with 4 matresses, i fell asleep in it after taking these. © Kayla Kandzorra, Creative Commons.

Ens trobem amb Bukowski en plenes facultats, contes escrits pel millor Bukowski, el que fa servir la seva vida i els seus records com a combustible de les seves històries. Això vol dir que alguns contes tinguin personatges o situacions que us sonin molt d’altres, és normal, és el seu univers i el seu estil. Podem considerar-los proves, o intents, o simulacres o esborranys del que després va acabar apareixent en les seves novel·les més endavant, novel·les que de fet fan un recorregut per tota la seva vida. Una mena de biografia novel·lada amb una part verídica en percentatge variable.

Lucille no era mala tía, por lo menos en comparación con la mayoría de las que habían vivido conmigo. Al igual que las otras bebía, mentía, engañaba, robaba y exageraba, pero a medida que pasan los años un hombre deja de buscar el percal entero, se conforma con un pedazo de trapo. Y luego se lo pasará al siguiente mientras se rasca la oreja.

Pero, por lo general, mientras las cosas funcionen aunque solo sea un poquito, un hombre con dos dedos de frente tiende a aceptar el momento porque si no lo haces lo único que consigues es una bolsa contigo dentro y cuando la sacudes solo oyes un ruido. Tío, hay que echarle huevos de vez en cuando para averiguar dónde alumbra el sol.

Com en molts llibres de Bukowski els grans temes són les dones i l’alcohol, entre d’altres. Les relacions no van ser mai fàcils per ell, la seva vida no va ser fàcil.

—Mira, Lilly, lo que necesitar es una clase distinta de tipo…

—¡Ah, los hombres siempre decís eso! ¡No os ADAPTÁIS nunca! ¡Nunca os sentáis y decís, bueno, mira, igual debería probar tal o cual o probar cualquier cosa! ¡Siempre decís: “Bueno, si no te gusta como soy, pues me LARGO, me LARGO”! ¡Cada vez que hablamos de esto, te largas! ¡Y llevamos juntos cuatro años! ¡Al principio teníamos unas peleas violentas y luego nos reconcilíabamos y el reencuentro era maravilloso! Ahora simplemente vuelves. ¡Antes me acusabas de cosas, antes te quejabas! ¡Ahora simplemente vuelves, te quitas los zapatos y lees el periódico! ¡No tienes ni rastro de energía![…] ¡Ya ni siquiera tienes celos de lo que hago con otros hombres!

—Me dijiste que aborrecías mis celos, que amar de verdad supone confiar en la otra persona.

Charles Bukowski © Carl Mikoy, Creative Commons.

El recull manté un to molt bo. Alguns contes són una mica més irregulars que els altres, sobretot els de la part final. Quan Bukowski inventa més que recrea fluixeja una mica. De totes maneres aquest és un llibre excel·lent si esteu pensant en fer un tast de l’autor, Bukowski 100% i una antologia més que recomanable. Això sí, sembla que no tot el material és inèdit, potser a Anagrama han oblidat el llibre Escritos de un viejo indecente, però una grandíssima part de relats són d’allà. Si sou fans de Bukowski molts dels contes o històries us sonaran, però mai és tard per revisitar el mestre.

(Visited 15 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *