Guillem Tell / Jordi Valls

Vaig conèixer en Jordi Valls a la meva primera feina, treballava per una empresa que ens va col·locar (físicament parlant) als soterranis de la llibreria Catalònia que acabaven d’adquirir. I ell treballava en aquesta llibreria, ens vam creuar de tant en tant parlàvem, va resultar que era un bon lector i que teníem gustos semblants, a més a més era poeta i de tant en tant aconseguia guanyar algún premi. Em va dir que això d’escriure és una cursa de fons, una frase que m’he hagut de dir a mi mateix moltes vegades. Però potser que parlem del llibre en qüestió.
L’he etiquetat com a poesia, tot i que en mirar el llibre sembla prosa, no hi ha versos, i m’acabo de despatxar a gust contra un llibre per poètic… tot apunta al desastre…
Però no, aquest llibre sí m’ha agradat. I encara que no tingui versos, els petits textos funcionen com un poema, o seria allò que se’n diu prosa poètica. No té res a veure amb el llibre de Peixoto que era una novel·la escrita per un poeta que no se’n va sortir.
Petits textos, petites peces de rellotgeria que exploren les diferents dèries de l’autor, els seus escenaris recorrents… parlar d’una novel·la pot ser fumut però sempre ho puc arreglar explicant l’argument, aquí no hi ha argument, així que poso alguns dels fragment que per un o altre motiu m’han agradat.

   DRET A DECIDIR
Un home nu, amb els calçotets a la mà, salta penosament de la finestra. La inspiració és el salt que fa possible deixar-se la pell en la imatge furtiva de la carrera. Sospitós de trencar les normes, llença els calçotets als gossos que l’encalcen. En el fons, o ho intentes o te’n surts. Les condicions no es pacten i són les que et vas trobant a l’atzar. Aprens que la victòria esdevé la moral d’una èpica despullada. I corres decidit, veloç, sobre totes les derrotes.

 

   VAGINOSI
L’atracció navega entre tones de crema hidratant. Com separar l’artifici de la bellesa? Els perfums, els colorets, els camins encesos, el maquillatge sobre la capa de llard de porc barrejat amb pètals de roses. Els trucs suggerits per Ovidi a la noia urbana de pell suau i mirada torbadora. Però també la intuïda vagina que penja com un sac rebregat i amaga la veritat d’entrar en una platja podrida, on t’hi sents bé. La repulsió és poètica.

 

   VAMPIRISME
Quan a ella li arriba la regla, Nosferatu, l’insaciable, surt del taüt i s’esmuny a la compresa. Xucla amb avidesa la deixa quallada i s’integra a l’úter. En nou mesos es converteix en el nadó gegant que reclama la llet dels seus pits amb insistència. Mai no la deixarà viure.

 

   LA PLATJA
Vivim en paral·lel, jo i jo mateix, esquivant la rotunditat del cos, la voracitat d’una simetria poderosa, però no en la hipertròfia de la moderació, del consens de totes les pors. Sóc més enrere i ho sé, clavat en el no saber que jo mateix defenso. És paradoxal, però, i en algun punt hem de convergir, potser no nosaltres, sinó el batec de l’eco del radiocasset estèreo, a la platja, on s’emet la presència imperativa del ritme sincopat amb la resposta del mar llepant-me els peus, enfonsant-nos més.

 

© Cesc Llaverias

   IDENTITAT
No existim, Déu especula. I són ateus els qui neguen la imaginació, com són esclaus els creients que enceten obsessius el camí de l’ascesi. I si tots els camins fan marrada, que n’és de falsa la geometria del cor. L’ancià del gipó burell s’encarrega de donar la volta al rellotge d’arena, quan el grapat que resta de la illeta s’escola coll avall a l’altre present, allà, on només existeixen els dos daus que reboten pels costats imprevisibles del món. De nosaltres, no en tenim ni puta idea.

Llibre recomanable, una bona manera d’acostar-se a l’obra d’un dels nostres poetes més destacats, feu-ho ara!

(Visited 14 times, 1 visits today)