Cementerio de pianos / José Luís Peixoto

Aquesta entrada lliurat per molt molt poc, del temut senyal de direcció prohibida i l’etiqueta d’EVITAR, això per començar. He acabat el llibre per esgotament, però també m’he esgotat jo i m’he dit a mi mateix que prou, que m’estava avorrint i que no té sentit avorrir-se amb un llibre. O sigui que si la pregunta és “val la pena que em posi amb aquest llibre?” us he de dit que no gaire, si ja us hi heu posat ànims.

El llibre està ben escrit, de manera molt poètica, i això en aquest cas almenys no és bo perquè va en detriment de la trama. Una trama escassa, plena de batzegades temporals i de narradors i sobretot confusa, que passo de resumir que si ja m’he avorrit llegint el llibre com per avorrir-me més fent-ne la ressenya.
No és un llibre que recomanaria, possiblement Peixoto sigui un molt bon poeta, però li ha quedat un llibre, pel meu gust, que no.
(Visited 7 times, 1 visits today)