Michelíada / A. Munné-Jordà

Una mena de reversió de la Ilíada, passada pel sedàs de la ciència-ficció i amb usos de variants dialectals del català que són tot un encert (i una mostra de domini de l’idioma). Tot i així no és un llibre fàcil, té moments de certa confusió. No he llegit la Ilíada (mea culpa, mea grandíssima culpa) i podria ser que l’intent de calcar-ne l’estructura llastrés en excès l’argument.
He estat temptat d’abandonar el llibre, m’alegro de no haver-ho fet. Perquè tot amb tot m’he acabat enganxant a l’argument. Una guerra entre occidentals (més o menys) i jihadistes (més o menys), tot retransmés en directe, i amb mutants i repòrters per allà el mig, amb noms com Volvo, Skoda, Opel o Alfa per una banda i per l’altra (la dels jihadistes ex-venedors de petroli) doncs Exxon, Shell, Texaco, Repsol
Les variants dialectals del català (pràcticament no n’hi ha d’standard) són una de les millors coses, m’han fet gaudir de la lectura, i també la varietat estil·lística, capítols que són un reportatge, una entrevista, una descripció de guió.. i alguns capítols entremig, petits però que situaven i contextualitzaven tot el que passava, al cap i a la fi necessitem algunes coordenades per situar-nos en aquest futur proper. Tot i que la història, com les guerres, tingui milers d’anys i les sorpreses que pugui aportar són més aviat limitades.
És un llibre que costa, no és pas fàcil i la temptació d’abandonar-lo hi ha estat, però m’ha acabat agradant.

300 de (c) Frank Miller, que també va agafar un fet històric clàssic i en va fer la seva particular versió

 

(Visited 15 times, 1 visits today)