Joyce i les gallines / Anna Ballbona

La manera d’agraïr que Anagrama es dediqui ni que sigui una mica al català és fer-ne cas i llegir el que treu, i després del guanyador Jambalaia toca el llibre finalista, aquest Joyce i les gallines d’Anna Ballbona.
El llibre és divertit i m’ha fet riure, que no és pas poc. Viatges en rodalies agafant al vol converses inversemblants (o tan inversemblants que a la força han de ser reals), treballs precaris en l’ambit periodístic (començo a pensar que el sector només ofereix treballs precaris), rodes de premsa surreals de pur previsibles, i en un punt concret una revelació.
Un viatge a Dublín, una mig-ensarronada per assistir a una lectura del darrer capítol de Finnegan’s Wake i una conversa posterior regada amb Guinness on l’organitzador de la lectura joyciana comenta que té gallines com animals de companyia, 28 concretament.
Això actua com un disparador i la protagonista, Dora, comença a plantejar-se coses. Si les gallines que sempre havien estat bestiar de granja poden ser animals de companyia, cuantes altres coses pot tenir mal enteses o enteses a mitges o…?
I amb això, en ple replantejament de les coses i trencament amb la parella la Dora va a veure un documental sobre Banksy (el graffiter desconegut que es rumoreja és un membre dels Massive Attack), feu una ullada a la seva pàgina oficial.

(c) Banksy

A mi Banksy m’encanta, així com el seu misteri i el seu gamberrisme lúcid que fa que el món de l’art es replantegi a si mateix. I és un gamberro capaç de fer coses meravelloses en parets que seran enderrocades, o en murs d’escoles o… Un redefinidor del seu camp, un visionari i un gamberro, epítets que també es van dirigir a Joyce que amb el seu Ulisses va capgirar totes les idees que hi havia sobre la literatura. Són dos gamberros que fan replantejar-se coses, aquest replantejament és el que la protagonista abraça, potser esperant trobar un sentit a les coses o potser perquè no li trobar el senti al que està fent de moment.

joyce-textorized (c) Max Froumentin, Creative Commons

I Dora té la pensada de fer de Banksy en una de les urbanitzacions que creua cada dia amb la moto per arribar a l’estació del tren, a les rodalies de Granollers, i farà servir el sistema banksy, i pintarà gallines, amb proclames revolucionàries, o surrealistes o vagament amenaçants. Alhora que comença a capturar amb ànim quasi notarial les converses que capta al tren, com conscient d’una gran obra d’art on ella està, o com una manera de sentirse viva o… Bé, tot això ja és interpretació, trobo que el llibre donava per una mica més i m’hauria agradat un final més rodó.

Imatge treta d’aquí

Un llibre més que digne finalista del premi Anagrama, un premi que espero ens doni moltes hores de bona lectura.

(Visited 38 times, 1 visits today)