Els cossacs / Lev N. Tolstoi

orlowski_battle_cossaks_with_kirgizes_1826 (c) Art Gallery ErgsArt – by ErgSap, Creative Commons
Cal llegir els clàssics, i Tolstoi és un clàssic i tenia per casa aquest llibre, una edició de 1933, i com que els llibres són per llegir-los doncs ni m’ho he pensat. El protagonista Olenin marxa al Caucas, més o menys amb els militars, però una cosa com aristocràtica, sense desfilar ni vivint amb la tropa, viu amb la gent i amb el seu criat, i es pot passar la majoria de dies caçant amb el vell del poble mentre va coneixent i admirant les costums dels cossacs, que pràcticament veu com per civilitzar. De tant en tant tenen incursions d’abreks, txetxens… la història del Caucas és complexa.
Som a la darreria de la guerra del Caucas. Allà arriba Olenin, amb l’esperança de trobar la veritat de la vida i guanyar alguns diners per eixugar els seus múltiples deutes, perquè el senyor vivia a tot tren a Moscou. S’allotja en una stanitsa (la casa rural típica de la zona) prop del riu Terek, traba amistat amb el vell Eroixka amb qui va a caçar i cada cop s’enamora més de la vida senzilla, i creu que només es pot ser feliç renunciant a tot fins i tot a l’amor, i proporcionant felicitat als altres. Intenta això regalant un cavall a Luka, l’heroi local que acaba de matar un abrek al front. Luka està més o menys promés amb la noia més guapa i més millor del poble, Marianka, la filla de la família que té la casa on s’allotja Olenin. I a poc a poc Olenin anirà desenvolupant una obsessió per ella, però la bella Marianka només té ulls per Luka i desprecia obertament Olenin. Tampoc és que se la vegi colada per Luka, és una novel·la de gent dura, dels que porten les emocions per dins, prou tenen amb la vida i la guerra a tocar. Finalment el despreci de Marianka farà a Olenin agafar el camí de l’estat major a l’exèrcit per marxar d’allà. Un final trist per ell i en part també per no haver-la pogut redimir a ella del seu futur tan limitat (segons ell almenys), o així ho he entès jo. Fos el que fos el que buscava al Caucas, no ho trobarà al costat de Marianka, i marxa d’un lloc a on mai s’ha integrat.
Molt bon llibre, posats a buscar-hi “peròs” el ritme és una mica massa lent (molts clàssics ens ho semblen, som una generació que sempre va amb presses), i també hi ha un tema d’edició, alguns noms que apareixen transliterats amb errades com per exemple Eroixka o Eroixa, que suposo que es una errada tipogràfica però els noms russos ja són prou durs com per afegir-hi aquests detalls que confonen una mica.
No estic segur de si és el primer Tolstoi, però sí estic segur que no serà el darrer, ara he de decidir si segueixo amb Anna Karènina o amb Guerra i pau, accepto suggerències.
Tolstoi (c) Octubre CCC, Creative Commons
(Visited 13 times, 1 visits today)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *