L’afer marsellès / M. Mercè Cuartiella

Tenim la història de dues germanes, la Mei i la Sònia. La Sònia té feina més o menys estable en un basar xinés i la Mei va encadenant feines depriments, fins que les deixa quan es casa i ara es troba sola, sense marit i plantejant-se que haurà de treballar. A la seva joventut va compartir pis amb dos amics, un d’ells era a casa l’àvia, per cuidar-la i fer-li companyia i les altres dues s’hi van acoblar, i anaven passant una mica en plan comuna, com que deixaven i agafaven feines horribles contínuament sempre hi havia algú que tenia alguns diners. La pensió de l’àvia donava ben just pel lloguer de renda limitada i les principals factures, la resta havia de sortir del jovent, i amb penes i treballs sortia, però això era abans. Han passat els anys, i com que el marit i els amics mai van congeniar ara fa la tira que ni tan sols sap res d’ells, l’Emma i el Dani. I com que el lloguer del pis el seu ex el deixa de pagar de seguida farà cap de nou al pis. Tot i que el Dani ara és més misteriós i l’Emma està prenyada.

(c)Òmnium, Creative Commons

Sònia, a més a més del basar xinès treballa fent hores en un gimnàs, i té certa tendència a apropiar-se de coses, sigui un rellotge, sigui una càmera, sigui un anell en el joier familiar de l’home casat que s’acaba de tirar… Normalment roba perquè sí, per fotre, però un d’aquests robatoris li representa una important entrada de calès i un viatge a Marsella, es pensava que era una joia barata per l’exagerada mida de la pedra, però era bona…
I la Mei? Doncs amb la Sònia buida el pis on vivia amb l’ex, i a més a més el destrossen, com a venjança. I Mei comença a treballar com una mena d’espia, va a una tenda concreta i fa un informe sobre el comportament dels dependents, o substitueix l’Emma passejant gossos, o pinta verges amb la Sònia a tant la peça… el submón laboral és pràcticament inesgotable. Aquestes “feines” no ajuden a que el seu estat mental millori, des que la va deixar el Víctor té el convenciment que els objectes l’ataquen, brillen uns segons abans anunciant-ho i aleshores l’ataquen, obrellaunes, prestatges, corretges de gos… tot està confabulat contra ella i així seguirà mentre no trobi el seu lloc, sigui això el que sigui.
I a la feina d'”espia” la Mei traba amistat amb l’Artashes, un armeni amb qui treballa. I aleshores en Victor la torna a buscar, es veu que les coses no li han anat tant bé com volia i…

Emerald_engagement_ring by Max Lee, Creative Commons

Vaig a posar un però al llibre, tota la història es manté en un to baix, com si en un moment o altre anés a començar l’acció, però no, passen coses, moltes coses, però no hi ha una explosió d’acció i això fa que el llibre sembli menys rodó, acaba on s’acaba però bé podria haver seguit més enllà, o haver començat abans, o… Però això ja és si em vull posar punyetero, és un bon llibre i m’ha agradat el retrat que fa del tema germans/germanes, potser hauré de buscar el llibre amb el que l’autora va guanyar el premi Llibreter 2012 que va sobre el tema.

(Visited 19 times, 1 visits today)