La vida sexual de las gemelas siamesas / Irvine Welsh

I amb aquest llibre acabo i ja puc dir que m’he llegit TOTA l’obra d’Irvine Welsh, almenys tota la publicada en castellà (no està editada en català, potser seria interessant!). I de nou ens trobem en el que podríem anomenar l’etapa americana de Welsh (Crimen i gran part de Si te gustó la escuela te encantará el trabajo s’ambienten als USA) concretament a Miami on es veu que els escocesos hi tenen tirada, sobretot per escapar, ni que sigui uns dies, dels seus hiverns.

Tenim a Lucy, una entrenadora una mica pirada per la vida sana que en un pont de Miami, desarma a un individu que estava disparant a dues persones desarmades. Una patada ben donada i la pistola a prendre vent mentre arriba la poli. Una noia, Lena, ho grava amb el mòbil, la gravació serveix perquè la poli es cregui la versió de Lucy, però Lena també ho passa a la televisió…
De cop a Lucy li plouen les ofertes i la fama, li ofereixen un programa de TV i tot, i de mentres Lena, que té un problema d’obesitat contacta amb Lucy i la converteix en la seva entrenadora. El futur esplendorós de Lucy comença a no ser tan prometedor quan es descobreix que l’home que ha desarmat al pont era algú que de petit havia patit abusos sexual per part dels dos homes a qui disparava, als que Lucy ha salvat, així que Lucy es centra en la seva obsessió i en que Lena torni al pes que li toca, i farà el que calgui… i està com una puta cabra, però molt!
Un retrat àcid d’un dels aspectes més inquietants d’Estats Units, el seu culte al cos i a la vida sana portat a l’extrem, molt a l’extrem. Crec (apreciació 100% personal) que els USA són un país que desconeix el terme mig, o una cosa els hi encanta i ho adoren o ho odien i ho prohibeixen del tot. Una mica com els nens petits, estimen o odien, però ho fan amb tot. Evidentment això no val per tot el país ni per tots els seus habitants, però és una impressió que com a conjunt sí donen, de ser molt radicals.

Un dels nombrosos edificis “art deco” de Miami (c)Johanna, Creative Commons

Però això és una novel·la d’Irvine Welsh, i com passa sempre tot és molt més profund del que sembla. Podria semblar que aquí tenim una història simple amb personatges més o menys pintorescs i un retrat de la vida sana a Miami i del món artístic també (Lena és artista), però hi ha més, molt molt més… Abans he dit que Lucy està pirada, i és cert, però hi ha un motiu; també hi ha un motiu que explica que Lena estigui més de 20 quilos per sobre del pes que li tocaria. A les novel·les de Welsh res és casual, i ens endinsarem en la ment d’aquestes dues protagonistes, en les seves respectives vides i en els seus traumes, que encara que no ho sembli hi són, i tant si hi són.

(c)joiseyshowaa, Creative Commons

I com que dir més seria destripar la història pararé aquí. És un llibre de Welsh, és bo, molt, però també molt diferent a la resta dels seus llibres. No hi ha ni un escocès! Ni un! Així que potser no és llibre més representatiu de Welsh, potser no és el llibre que jo recomanaria per començar amb aquest autor o per fer-se una idea del que són els seus llibres.

(c)Phillip Pessar, Creative Commons

 

I les germanes siameses a que el títol fa referència? Res, és una història molt secundària però que serveix molt bé com a metàfora de l’acció principal, res més que això. Potser el títol tira cap al groguisme, però bé que en aquests casos siamesos el pas de la infantesa a la vida adulta i el sexe és força més complicat, allà hi ha molta gent! I en parlar-ne un no pot evitar pensar en els circs de Freaks.

I amb això ja ho deixaria estar, m’he llegit tots els llibres de Welsh, ara e, toca esperar que en tregui més o anar rellegint, o les dues coses.

(Visited 5 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *