Swing / Francesc Garriga Barata

Llibre gairebé pòstum del poeta Francesc Garriga. Com passa amb la majoria d’escriptors i sobretot amb els poetes, el reconeixement li va arribar tard.
Llegint els seus poemes m’ha envaït una sensació, al marge del que els seus poemes transmeten, Francesc Garriga sap perfectament allò que està fent. Pot posar-se més o menys transcendental, més o menys planer, pot jugar, pot experimentar, però en llegir-lo queda claríssim, que sap per on trepitja, que domina el poema, el llenguatge, i que els fa fer allò que ell vol.

Ens pot agradar o no, però el seu domini tècnic és impecable, si parlar de tècnica en una cosa com la poesia té sentit (no n’estic del tot segur).

I de què parlen els seus pomes? De tot, de res, de la vida, de l’amor i de tot alhora. Les bones poesies, com els bons llibres, realment parlen de molt més del que és evident.

És injust agafar només alguns poemes, o un de sol, per tancar una ressenya, però no me’n puc estar. No puc explicar gaire perquè aquest sí i un altre no, alguna cosa se m’ha despertat en llegir-lo:
per estimar
no cal saber els camins
per arribar-hi
ni cal saber-ne el tempo.
s’estima i prou,
de cop,
al buit d’una espiral on tots els mites
confonen les paraules.
per què farcir de lletres
el que és inexplicable?
paral·lel a la mort
l’amor et feia seu.
més crit que no silenci.
més hoste que senyor.
te’l donen i te’l prenen,
calladament, l’amor.
no hi ha fronteres, és camí de lladres.
(Visited 71 times, 1 visits today)