También esto pasará / Milena Busquets

Havia sentit a parlar molt d’aquest llibre. Crec que s’han venut els drets a entre 20-30 idiomes, arribant a xifres record a la fira de Frankfurt, sobretot per un autor novell, cosa que el seu editor, Jorge Herralde (Anagrama), no havia vist mai. El llibre és de Milena Busquets, filla d’Esther Tusquets, morta no fa gaire, com ha dit en algun lloc: se li va morir la mare i en va escriure un llibre. També s’ha cansat de dir que ella no és la Blanca, la protagonista del llibre, tot i que hi té moltes coses en comú. Crec que això és el que ha de dir, perquè necessita distància amb la protagonista, però vaja que jo diria que hi ha com un 80-90% d’ella en Blanca, i la mare absent que sobrevola tota la novel·la és clarament Esther Tusquets. També deia que no havia anat de “pobre niña rica”, que això era molt cutre, i se n’ha sortit, i se l’ha de felicitar per això.
La novel·la comença amb un funeral, el de la mare, i l’escapada de la protagonista a Cadaqués, on està enterrada la mare i on tants estius hi ha passat. Se’n va cap allà, amb els fills i els exs amb les famílies, a estiuejar com si no hi hagués un demà, i a reflexionar sobre pràcticament tot, a la llum de la mort de la mare, perquè quan es mor la gent que ens coneix, que ens trobem en la seva mirada, és quan ens anem morint nosaltres.
El llibre està ple de frases lapidaries, normalment tancant paràgrafs, i són sensacionals. I el llibre doncs parla de poques coses, però descobrint que aquestes poques coses ens diuen tot el que ens cal saber. M’ha quedat una frase críptica, però no sé explicar-ho millor (animeu-vos que són 172 pàgines de res). També s’ha dit que en la novel·la hi ha molt sexe, l’autora diu que no, i aquí coincideixo amb ella al 100%, de fet n’hi ha tirant a poc (explicat de manera directa i fresca, això sí), que aquest poc es consideri molt és una dada preocupant, però afegeix morbo al llibre i això sempre ajuda a vendre més.
El llibre està bé, es llegeix ràpid, i sota l’aparença d’un llibre lleuger s’hi amaga molt més, altament recomanable (potser no tant com l’expectació que se n’ha creat, però això ja seria un altre tema).

I per acabar m’agradaria posar un petit fragment del llibre, no fa espòiler, i el suscric al 100%, tot i que potser això no em farà guanyar amics:

A veces me pregunto qué ocurrirá cuando esta nueva generación de niños cuyas madres consideran la maternidad una religión -mujeres que dan de mamar a sus hijos hasta que tienen cinco años y entonces alternan el pecho con los espaguetis, mujeres cuyo único interés y preocupación y razón de ser son los niños, que educan a sus hijos como si fuesen a reinar sobre un imperio, que inundan las redes sociales de fotos de sus retoños, no sólo de cumpleaños o viajes sino de sus hijos en el wáter o sentados en un orinal (no hay amor más impúdico que el amor maternal contemporáneo)- crezcan y se conviertan en seres humanos tan deficientes, contradictorios e infelices como nosotros, tal vez más incluso, no creo que nadie pueda salir indemne de que le fotografien cagando.

(Visited 14 times, 1 visits today)