I demà el paradís / Antoni Vives

 

El llibre ens parla de la colònia espanyola de Guinea Equatorial (potser aquest altre link és més exacte), concretament l’illa coneguda aleshores com Fernando Poo. La història de la colònia no és exemplar, en cap aspecte, si voleu saber-ne més cliqueu al link de més amunt o llegiu Un guàrdia civil a la selva.
Santa Isabel, actual Malabo, la capital.
Són els anys 50, i cap allà va una noia de Barcelona, que s’ha casat per poders amb un dels terratinents de Guinea, més que per amor per afany d’aventures, però la “presó” que per a ella és Barcelona i la vida que se n’espera no és res comparada amb Fernando Poo, una illa de la que sempre s’és a temps de marxar, però no pas sense fugir.
El xoc de la noieta burguesa amb la duresa de la colònia, una colònia gens idíl·lica, on els negres (i les negres) eren explotats de forma salvatge i implacable pels blancs, entre ells el seu marit, algú amb qui cada cop sent més distància.
I a part tenim els records de Manel (un emigrat que es guanya la vida fent caiucs), delirant víctima d’unes febres que explica coses de Cadaqués, coses que són les que l’han portat a aquesta illa perduda, a aquest altre món. I els records de Cadaqués arriben fins als milicians, i els “passejos”…
Per posar-li pegues al llibre la part guineana està bé, però la part de Cadaqués de vegades és terriblement bigarrada de noms i personatges fins al punt de ser força confusa, això a l’altre part no passa.
La història no deixa de ser una fugida, però quan duus dins teu allò de que fuigs per molt lluny que vagis no te’n podràs escapar.

Tot això és la primera part, la segona explica la tornada a Barcelona de Teresa i la seva filla i els estiueigs a Cadaqués, un Cadaqués que s’ha venut l’ànima als estiuejants de Barcelona. Ara som als seixanta, hi ha turistes, un escriptor en qui m’ha semblat veure un Josep Pla disfressat i aquí totes les històries prenen sentit i es tanca el cercle, més o menys.
El llibre a estones m’ha costat una mica, tampoc havia llegit res abans d’aquest autor, i em pensava que el llibre estava ambientat pràcticament del tot a Guinea, però ha resultat que no, tampoc està malament. El que sí que no m’acaba de quadrar són els anys, no sé si cronològicament tot plegat funciona, però jo diria que grinyola una mica, clar que també és posar-se tiquismiquis.

Cadaqués
(Visited 18 times, 1 visits today)