Generacions / Agustí Franch

No hi ha hagut manera de trobar una imatge decent a internet de la coberta d’aquest llibre, així que toca aquesta feta amb el mòbil, és el que hi ha. En fi, Agustí Franch i un llibre eròtic, a veure què en surt de tot plegat.

El fil conductor és la família: l’àvia, el pare, la filla i el fill, i les aventures de cadascú. La veritat és que començar amb una àvia en una residència no és el més típic que un espera d’una història d’aquest estil, però funciona. I el llibre és molt divertit, les parts de cadascun dels membres comença amb un “Quins pebrots!” i a partir d’aquí.

L’àvia, que està a la residència, no s’espera tenir un pretendent que se li fica al llit de nit i li fa veure les estrelles gràcies a la seva habilitat i a les pastilles blaves. El pare, que només troba dones que se’l tiren, i només aconsegueix tendresa i allò de fer l’amor amb un altre home. La filla, que desespera per aconseguir un orgasme d’una punyetera vegada.

“Quins pebrots!”, que diria la iaia. Amb vint-i-sis anys i com ens hem de veure! Voltada de gomes i làtex que es dediquen a la prostitució… Jo pago un preu, i ells em donen plaer. Si em trobo algú conegut, em moriré de vergonya! Cony!, si em trobo algú conegut, tindrà tant a amagar com jo… Qui m’ho havia de dir que acabaria recorrent a un sex-shop per tenir orgasmes, tan grossa que la té el Marc? No em digueu que no és trist, tenir el teu primer orgasme després d’onze anys de mantenir relacions sexuals… I, a més, que en comptes de tenir-lo amb el teu nòvio de tota la vida, l’hagis de tenir amb un trossot de plàstic al qual poses piles i es posa a tremolar com un ximple, com si li vingués una mena de cosa…

IMG_1845 © Christina Xu, Creative Commons.

Clar, si no encerta amb els homes, raonaments com el que segueix són bastant normals. O potser no, no ho sé, però divertits segur:

Sembla que només els agradin les coses rodones, tu! Les pilotes, les peres siliconades i rascar-se els ous tot el sant dia, a l’espera que els els rasquis tu el cap de setmana. Què en fots, d’un paio, després de set anys, quan ja en coneixes tota la vida, els gustos, les manies, tots els defectes i totes les vir…, i la seva virtut? Doncs aguantar-lo, únicament i exclusiva, aguantar-lo. I per què? Perquè no sabem viure soles. Aguantar-los és el mínim preu que s’ha de pagar per tenir companyia. I és que, al final, li acabes agafant una mena d’afecte. Amb els animalons també et passa: et donen una feinada de por, els has de treure a passejar, donar-los menjar, dur-los al veterinari… I tot perquè et facin companyia. I és que, en el fons, som una mica ruques, les dones. Si els gossos es tiressin rots, es gastessin els nostres calés en màquines de joc i fossin alcohòlics, acabaríem dubtant entre enamorar-nos d’un home o d’un quisso. De fet, si triem l’home, deu ser perquè no ens surtin els nanos massa peluts…

Dildo on the city © Twisted Realm, Creative Commons.

I el fill, desesperat per estrenar-se com sigui, és el relat més còmic de tots i que a més a més uneix a tota la resta. Còmic com la primera palla, memorable però no pel que seria diguem-ne, normal… no és normal acabar a l’hospital.

—Què hi tenim, aquí?

—Mira, m’he fotut una palla de collons, però tenia fimosi i no ho sabia, amb la qual cosa ho he trinxat tot i ha quedat la dutxa fotuda una merda. Però estic tranquil, perquè me la deixaràs com nova i a partir d’ara me la podré pelar deu vegades al dia, si em dóna la gana, d’acord?

Que no faltin les aportacions de saviesa popular quan, amb un amic, acudeixen a les professionals.

—Jo en vull una amb uns morros de pam, perquè vull que em foti una mamada que em deixi sec per tota la setmana.

—Jo tinc ganes de llepar. Vull saber quin gust té un cony.

—Jo passo, d’això, tio. Ves a saber si es renten la vaixella entre àpat i àpat… I, a més, menjant conill, sempre t’acabes empassant algun pèsol…

Bathing legs © Mario A. P., Creative Commons.

No deixa de ser curiosa l’evolució dels personatges, que no explico del tot. Vaja, que el llibre no és només la típica gamberrada eròtica, que ja tindria mèrit, hi ha qualitat i sobretot humor, molt humor.

El llibre és divertit, el sexe també és divertit. I si s’hi posa gent una mica maldestre però amb molt d’entusiasme, la comicitat està garantida. Perquè, a més a més de la roba, en el sexe cauen les màscares i ens mostrem tal com som, per més que intentem aparentar una altra cosa. Un llibre curt que es llegeix molt bé, eròtic i divertit, com ha de ser! I recordeu que divertit no és el contrari de seriós, és el contrari d’avorrit.

(Visited 62 times, 1 visits today)