Galveston / Nic Pizzolatto

Vaig arribar a aquest llibre perquè Nic Pizzolatto és un dels responsables de la meravella televisiva que és True Detective, si encara no l’heu vist ja trigueu!
Tenim una novel·la negra com manen els cànons, amb un principi trepidant, una feina que no és el que sembla i una fugida. Fins aquí tot molt típic, però normalment la fugida és al final de tot i ja ens imaginem els protagonistes lliures, salvats i feliços, aquí la fugida és pràcticament el principi. I a més a més anem dels vuitanta al 2006, amb flashbacks que deixen més preguntes que respostes. I amb un ritme lent però constant, a poc a poc, anem aconseguint dades, posant una mica de llum sobre uns esdeveniments que potser no van ser determinants però que van fer del personatge allò que és.
I pels que recordeu True Detective tenim també bars que semblen coves i pàrquings de camioners…
La novel·la transcorre com una bona novel·la negra, fins just el final, un final que m’ha deixat bocabadat, no tant per sorpresa, sino per lo bé que tot estava explicat, lo bonic i trist i perfecte que era el final. Llibre molt i mol recomanable sens dubte, i pot funcionat si necessitem treure’ns el mono fins la segona temporada de True Detective.
(Visited 21 times, 1 visits today)