Fut / Jim Dodge

Jim Dodge és un autor que fa temps que tenia pendent de llegir, i aprofito que aquest Fut és una novel·la força curta per introduir-me, a veure què em trobo. El llibre compta amb una entrevista a l’autor feta per Kiko Amat, per completar el lot (o per fer una mica més de gruix i que no quedés un llibre potser massa breu). El que és la novel·la en si arriba a la pàgina 79, a partir d’allà l’entrevista.

Quan he acabat de llegir el llibre m’han vingut dos pensaments al cap. Primer: què coi acabo de llegir? Segon: això és molt, però molt, bo. Una novel·la breu on tenim una història amb un nano i el seu avi, un avi que destil·la whisky seguint una recepta d’un vell indi, un whisky que arriba als 97° i que diu que el farà immortal. El nano, el Menut, va a viure amb l’avi després de la mort accidental de la seva mare, i creix fins a fregar els dos metres d’alçada, i des dels dotze anys té una afició desmesurada per fer tanques.

Fence. © Ozzy Delaney, Creative Commons.

Des de primer fins a la graduació va aprovar-ho tot, quasi mai no xerrava a classe, tenia força companys simpàtics i cap amic de debò. El seu primer dia de gimnàs a l’institut, l’entrenador de futbol, que volia ser el cap de l’equip local, es va arribar a agenollar davant seu per implorar-li que s’hi apuntés. En Menut va dir que sí que li agradaria, però que havia d’anar directe a casa després de classe per treballar al tancar de la finca. El mateix va respondre a la Sally Ann Charters quan va voler anar amb ell al ball de la Sadie Hawkins. El mateix va respondre a l’Herbie i l’Allan quan li van dir d’anar a Tijuana a les vacances d’estiu per tunejar-se el cotxe i visitar bordells. El mateix va respondre a l’entrenador de bàsquet i al d’atletisme. El mateix.

Tanques que són sistemàticament arrasades per un senglar. S’ajunta a tot plegat un ànec collverd, la Fut, que sense explicacions arriba a quadruplicar la seva mida normal i que protagonitza una escena final que m’ha semblat sensacional, tot i que abans del final ja té escenes memorables.

[…] , la Fut va resultar ser tan ferotge com famolenca. Una vegada, quan encara pesava ben poc, va aventurar-se a sortir al porxo amb l’avi un vespre de libracions. El Beneit, un coniller habitualment comatós, va començar a bordar sota el sofà verd on es refugiava. Després va cedir als cops que li donava l’avi al cap, es va tornar a estirar al terra del porxo, i, quan ja estava badallant per adormir-se, la Fut, amb un únic i kamikaze IIIIIP! el va atacar de sorpresa i va tenallar l’escrot del Beneit amb el bec, agafant-s’hi ferotgement mentre el coniller giravoltava udolant, intentant espolsar-se l’aneguet escarransit que li penjava dels collons. L’avi va començar a riure tan fort que va haver d’arrossegar-se fins al pati de l’entrada i donar-se cops de cap contra el terra per parar.

duck green. © popofatticus, Creative Commons.

Tot plegat té un to com de faula, en un entorn molt de novel·la de Dirty Works, aquests Estats Units rural i primitiu, amb armes i gent que fa alcohol il·legal al cobert de casa. Un entorn dur, i un personatge, l’avi, en Jake, que sembla sortir directament de les pàgines de Larry Brown, però no, manté la seva mala llet i ira contra el món i, tot plegat, en uns nivells acceptables per a aquesta faula.

A la mínima ocasió que tenia, en Jake explicava amb orgull a qualsevol persona que tingués a la vora els tres grans secrets per actuar quan no tens ni idea del que estàs fent. Els secrets, en l’ordre invariable que els enumerava, eren intuïció, raó i desesperació.

Ara no us penseu que això és un llibre ensucrat o bucòlic, no ho és pas i aquest és el mèrit, mantenir tots els elements de llibre dur de grit-lit per fer el contrari del que s’esperaria, i que surti bé! Em posaré amb altres llibres de Jim Dodge que, per cert, em sembla que només compta amb aquest Fut en català. A veure si algú es decideix a seguir i així no m’he de passar al castellà.

(Visited 24 times, 1 visits today)