Fumar-se el franquisme: la Catalunya caliquenyo / Francesc Canosa Farran

Si no sou fumadors, ni tan sols ocasionals, aquest llibre també us pot resultar interessant. I si sou fumadors però no heu fumat mai un caliquenyo, feu-ho! És una experiència, però si us plau no us empasseu el fum, això no és tan suau com un Ducados.
Més que un llibre sobre el tabac ens trobem davant d’un tractat sobre els anys de la posguerra, absoutament tot estava racionat. Però als pobles de vegades aconseguien colar alguna cosa al molt lucratiu mercat negre o estraperlo. I els caliquenyos eren un exemple clar d’això, s’agafaven les fulles de la part de baix de la planta de tabac que s’havien d’anar treient (no em pregunteu per què) i també de plantes que tenien amagades, i a casa mateix, a cargolar caliquenyos tota la família. Els nois ajudaven al camp i les noies cargolaven caliquenyos a casa, i després els venien, i eren tot beneficis, sense el ferri control de l’estat. El tabac era un substitutiu de moltes coses, i era molt necessari en un moment que no hi havia de res, i què coi la gent que els comprava sabia que estava col·laborant en una cosa que poc o molt perjudicava l’estat. I després hi ha l’olor i el sabor dels caliquenyos, una cosa que em temo que no es pot explicar amb paraules.
Un llibre interessant, potser poc acadèmic, recull sobretot informació de fonts orals, és més una bona introducció a un tema més que no pas un estudi en profunditat. I pel meu gust no s’estèn en un tema que tracta cap al final, quan va faltar molt poc per legalitzar la fabricació i venda de caliquenyos ja que s’acabava el monopoli de Tabacalera, o això semblava. I en alguns capítols l’estil del llibre m’ha desconcertat més que una altra cosa, i m’ha semblat que s’estenia en floritures que no aportaven gaire res.
(Visited 30 times, 1 visits today)