Friday Black / Nana Kwame Adjei-Brenyah

No sé gaire què em trobaré en aquest Friday Black de Nana Kwame Adjei-Brenyah, la contracoberta menciona coses com Black Mirror o Colson Whitehead. Si les referències estan justificades tinc confiança.

Ha estat començar i quina passada, una societat amb coses molt semblants a la nostra però en d’altres molt diferents, com si cada conte formés part d’un univers que no és necessàriament el mateix i, on temes com la distopia i la raça són importants (i per això tenen les categories i etiquetes pertinents).

El primer conte potser és el menys estrany, té un punt de partida molt dur però, tot i que ens pugui semblar exagerat és perfectament versemblant, han passat coses semblants. M’ha recordat el que va passar amb tot el tema de Rodney King. Només el primer conte, a les primeres pàgines i ens trobem amb això, a partir d’aquí la cosa no pot millorar. Això és del principi del primer conte, Els cinc de Finkelstein:

La majoria dels seus coneguts encara estaven molt afectats pel veredicte del cas Finkelstein: després de vint-i-vuit minuts de deliberació, un jurat havia declarat en George Wilson Dunn innocent de qualsevol delicte. L’acusaven de tallar amb una serra elèctrica el cap de cinc menors negres davant de la biblioteca de Finkelstein, a Valley Ridge, Carolina del Sud. El jurat havia arribat a aquest dictamen bàsicament perquè els nens feien el dropo fora de la biblioteca i no eren a dins, llegint, com s’hauria d’esperar de qualsevol membre productiu de la societat, i en conseqüència era del tot raonable que en Dunn s’hagués sentit amenaçat per aquells cinc menors negres i no havia fet res il·legal quan, per protegir-se ell, els DVD que havia tret de la biblioteca i els seus fills, havia anat al maleter del Ford F-150 per treure’n una serra elèctrica Hawtech PRO de divuit polzades i 48 cc.

Chainsaw Junkie © Lance Fisher. Creative Commons.

Exagerat? Sí. Impossible? No ho tinc gaire clar, la veritat. Aquest conte sembla ser en el nostre món, d’altres se situen en un món proper, com L’Era:

I llavors el senyor Harper va tornar a parlar dels anys abans del Canvi, que va venir després de la Gran Guerra Ràpida, que va venir després de la Llarga Guerra Gran.

Ràpidament, i això és important en contes, la rapidesa, Nana Kwane Adjei-Brenyah ens dibuixa un univers, coherent i creïble per situar-hi les seves històries. Com a Zimmerlàndia, un parc temàtic on pots sentir com t’ataquen a casa teva i et pots defensar a trets i matar l’agressor, tot de mentida, òbviament. Preocupant, fins que decideixen crear una nova versió del joc, una on puguin participar menors…

—D’avui en vuit, Zimmerlàndia estarà oficialment obert a usuaris de totes les edats. I es farà públic que el solar 4 conté l’Escola Primària 911.

Lincoln Heights Elementary School Lockers © Jonathan Haeber. Creative Commons.

L’holograma es transforma en una representació tridimensional de l’edifici que aviat es donarà a conèixer. És una escola petita. En Doug explica la premissa bàsica del nou mòdul. Diu que està especialment dirigit a la presa de decisions/administració de justícia per part del públic juvenil. Que, amb la sola ajuda dels seus ulls, les seves orelles i el seu enginy, els nois hauran d’esbrinar quina de les persones que hi ha a l’edifici és un terrorista que vol posar una bomba al gimnàs. El Doug toca més cops el portàtil per fer-nos passar pels diferents passadissos i ens explica les tries que el mòdul oferirà als usuaris: podràs col·laborar amb altres usuaris per aturar el terrorista, esmunyir-te i enfrontar-t’hi tot sol o potser no seràs prou resolutiu i moriràs en una violenta explosió.

No heu vist mai imatges de gent tornant-se boges per unes rebaixes o un black friday…? Bé… l’autor sí i ha decidit explorar aquesta possibilitat, amb resultats francament inquietants, perquè hi estem molt a prop, massa, i no sé si hi ha camí de retorn. El conte que dona nom al recull és justament aquest, Friday Black:

Una vuitantena de persones irrompen a la botiga, en estampida i amb les urpes esmolades. Empenyen les lleixes i els cossos. Heu vist mai un grup de gent fugint d’un incendi o un tiroteig? Doncs és això, només que amb més gana i sense tanta por. Des de la cabana veig una criatura, una nena d’uns sis anys, que desapareix en l’ona de fervor consumista. Ha quedat estesa de bocaterrosa amb tot de petjades brutes a l’abric rosa. En Lance s’acosta al cosset rosa. Empeny un portapalets i al braç hi du una gran escombra. Posa la punta de l’escombra al costat de la nena i mira d’empènyer-la sobre el portapalets per endur-se-la a la secció que hem reservat per als cadàvers.

Omote-sando hills © Will. Creative Commons.

Per mi els millors contes són aquest i el del principi, potser juntament amb Zimmerlàndia.

Ara som al cap de setmana del Black Friday. Normalment, si es mor algú almenys ve un equip de neteja amb una lona. L’any passat, el Black Friday es va endur 129 persones. “El Black Friday és un dia especial; som i hem estat sempre un centre compromès amb la cura dels clients i el foment de la cohesió interpersonal”, ens va dir la direcció del centre comercial en una circular que va enviar a totes les botigues.[…]

Black Friday text on black alarm clock, sale concept © Marco Verch Professional Photographer. Creative Commons.

A les cinc del matí hi ha el primer moment de calma. La primera onada de consumidors ja és a casa, o dorm, o són morts en diferents racons del centre comercial.

[…] Fora de la botiga tot el centre Prominent està destrossat i ensangonat, cosa que vol dir que ha sigut un gran Black Friday. Hi ha gent estesa en bancs i peus que sobresurten de les papereres. Altaveus invisibles emeten una música nadalenca indefugible. El Nadal és Déu, aquí.

I el darrer conte és potser el més estrany, per post-apocalíptic, per distòpic i per moure’s en un estranyíssim terreny sense perdre’ns.

Foto de l’autor treta d’aquesta pàgina.

Un llibre de debut sorprenentment punyent i estrany. Falta veure si, amb el temps, aquest batibull d’idees i influències s’acaba solidificant en una cosa més reconeixible com l’estil Nana Kwame Adjei-Brenyah, o si decideix tirar de manera més clara per un camí, sigui el de la ciència-ficció sigui més el de literatura Black America (no és un tema en tot els llibre, però en alguns contes sí i de manera essencial). Un llibre potent, estrany i que en algun moment us pot incomodar, no tant pel que narra (que també) sinó perquè a poc que penseu veureu que gairebé som en aquest món que ens explica. Falta molt poc, tan poc que hi podem ser sense ni adonar-nos-en… molt recomanable!

(Visited 60 times, 1 visits today)