Escritos pornográficos / Boris Vian

Em sorprèn que aquest sigui el primer cop que apareix en aquest blog un mite com Boris Vian, i ho fa amb aquest llibre de títol tan subtil. La part principal del llibre és una conferència de l’autor “Utilidad de la literatura erótica”, una reflexió sobre què és i què no és, i també sobre quina és la seva utilitat (com si la literatura hagués de ser útil). De seguida té clar el que no és la literatura eròtica.

Pseudoerotismo son también los libros de Delly, de Max du Veuzit y de todas las señoritas cuya tarea principal, al parecer, es pasarse el día inventándose nuevos síndromes para solteras católicas con apellidos articulados […] las intrigas que pueden considerarse preludio de unos juegos más agradables, por ejemplo, patinar con mitones de nutria, tender un bastón para escalar una roca, jugar a tenis con unas faldas de piqué que dejan al descubierto la pantorrilla, o montar a caballo con blusas negras que ciñen mucho el busto, sin olvidar el caso del accidente de caza, todas esas intrigas, en realidad, no son sino los preliminares del matrimonio católico y de los abundantes donativos al señor cura.

Ras i curt posa distància amb llibres que amb l’esquer de l’erotisme van d’una altra cosa, llibres picants que en el fons són d’allò més conservadors. L’equivalent actual segurament serien les novel·les romàntiques, tota una moda amb unes xifres de vendes impressionants.

1.1 © Tiago Zaniratti, Creative Commons.

Però això no és literatura eròtica, per Boris Vian la literatura eròtica és una altra cosa i té un altre sentit.

Me parece que la literatura eròtica ha de ser, en primer lugar, una preparación, una incitación para todos aquellos a quienes las circunstancias desfavorables, el medio social inadecuado o distintas necesidades, han privado de una prima de dieciséis primaveras o de una joven profesora de piano; para todos los que en su casa sólo tenían una criada de setenta y cinco años, que llevaba en la familia cinco lustros. Y, por último, para todos aquellos quienes, envejecidos de manera prematura por una educación general y obligatoria muy absorbente, no han tenido tiempo de formarse específicamente sobre los deberes del hombre para con su cuerpo… y el cuerpo de los demás. Parafraseando las palabras de Havelock Ellis […] “Los adultos necesitan una literatura obscena tanto como los niños necesitan los cuentos de hadas, a modo de alivio contra la fuerza opresiva de las convenciones” Sustituyan la palabra “obscena” por la palabra “erótica” y tendrán una frase igualmente válida.

Una visió interessant i dignificant d’una literatura considerada sempre com poc més que escombraries, una literatura que té un sentit, entesa sobretot com a evasió. A hores d’ara la vessant “educativa” diria que està, o hauria d’estar, àmpliament superada.

La resta del llibre són petites peces pornogràfiques pels estàndards d’aquells temps, amb il·lustracions de Manuel Alcorlo, com aquesta que poso aquí sota.

© Manuel Alcorlo.

Si alguna cosa m’ha quedat clara després de llegir això és que he de començar a rellegir els llibres de Boris Vian que vaig llegir ara fa la tira d’anys. Potser que comenci per Escupiré sobre vuestra tumba.

 

(Visited 20 times, 1 visits today)