En la orilla / Rafael Chirbes

No havia llegit mai res del recentment desaparescut Rafael Chirbes, i quan he començat aquest llibre m’he donat compte que ignorar-lo havia estat un error. I el primer que m’ha vingut al cap ha estat la novel·la Els nois, de Toni Sala, que podeu trobar ressenyada aquí i aquí.

El panorama, és un lloc que abans era un bullidor de construccions i feina i ara és un erm una mica animat pels turistes de sol en temporada alta, i les prostitutes de la carretera. Un lloc amb molt atur i poques perspectives de futur, colpejat per la crisi i l’esclat de la bombolla. Un lloc a la costa valenciana, on amb prou feines queda algun paisatge que recordi les obres de Blasco Ibáñez, tot era construcció, malbaratament, diners ràpids, pelotazo i tonto l’últim.
Fins que va petar, i de cop i de volta els solars no valien res, i no hi havia calés per pagar el porsche cayenne, els milions de compradors de xalets no arribaven mai i on abans hi havia feina a cabassos ara hi ha cartells dien que tenen la plantilla coberta per evitar perdre temps rebutjant a la gent. Un panorama que tots ens coneixem molt dels darrers anys. La desesperació, una mena d’espiral de no-future plena de factures per pagar sense ni la insinuació d’una feina.
Perquè si el desmadre de la bombolla a algun lloc va arribar a cotes surrealistes va ser al País Valencià, i l’hòstia posterior també va ser de campionat, amb crèdits, coca i putes amanint el luxe desaforat dels nous rics, paletes i constructors de poca monta que es veuen de cop i volta al volant de cotxassos o als comandaments d’un iot. No podia acabar bé, i efectivament no acaba bé. I el protagonista ha hagut de tancar una petita fusteria i a més a més cuida a son pare vell i que quasi no es pot valdre. I ens radiografia com ha quedat la societat, per on ha passat i on és ara, una mena de cartografia del desastre.

El llibre està bé, però és dens, molt dens, i lent, molt lent, i no sé si l’autor no sabia com acabar-lo però cap a tres quarts del llibre ha començat una sensació de pèrdua de rumb que ja no m’ha abandonat. Crec que l’autor no sabia com acabar-lo, i que li han sobrat pàgines, ben bé 100 pàgines de les més de 400 del llibre. Potser aquest resum no anima gaire a llegir a Chirbes, el proper llibre d’ell el triaré més curt a veure si així sí. Però si sou dels que no us intimedeu per un libre dens de més de 400 pàgines endavant!

(Visited 21 times, 1 visits today)