Els llops sempre tornen / Jaume Albert Ollé

Publicada el per

Aquest llibre ens porta als anys finals de la Segona Guerra Mundial, i a la zona dels Pirineus que calia creuar des de França per arribar, posem per cas, a Portugal. Aquest és el trajecte que, a partir de la història real d’un avió alemany estimbat i del qual quasi no es tenen dades, munta Jaume Albert Ollé aquest Els llops sempre tornen. Desconeixia que haguessin caigut avions alemanys per aquí, almenys durant la Segona Guerra. A la Guerra Civil ja era una altra cosa, tot i que la majoria de bombardejos a Catalunya els van fer avions italians des de Mallorca.

L’avió s’estimba poc després de passar els Pirineus perquè ha quedat bastant tocat després de trobar-se amb Spitfire britànic, però abans d’estimbar-se l’únic passatger, un oficial alemany, salta en paracaigudes, en plena nit.

Un avió en flames que no passarà desapercebut, ni per la gent de la zona ni per la gent que l’esperava, que comencen a moure’s quan veuen que el nazi, i allò que duia, potser s’ho ha quedat algú altre.

Sentís, Paisatge del Pallars Jussà. © Angela Llop. Creative Commons.

La seva por i la del capitá, encara que aquest per diferents motius, és que s’haguessin endut altres elements de l’avió, com per exemple armes de la tripulació, munició, qui sap, qualsevol cosa que pogués servir als lladregots que havien perpetrat aquell primer espoli. Encara hi havia maquis i contrabandistes per aquelles muntanyes, enemics declarats de la pàtria, un perill per la seva feina i vida, no era la primera vegada ni l’última que havien estat tirotejats mentre feien alguna missió de control de fronteres. Aquelles muntanyes eren ja feia temps camí de fugida de refugiats provinents de França. Fins i tot de grups de jueus que s’escapaven del domini alemany, i encara que eren a l’any 1944, allò encara no anava a la baixa. No era ni la primera ni l’última família que capturaven intentant arribar a Barcelona o camí de Portugal per exiliar-se lluny d’una Europa que els havia girat l’esquena.

Si allò dels refugiats no era prou evident, hi havia d’afegir el cas dels pilots aliats abatuts quan volaven pel territori francès.
Fotografia de maquis treta d’aquesta pàgina.
El nazi portava coses de valor, el seu encontre amb la gent de la zona no va ser amistós, i ara hi ha un nazi mort i amagat, i una família que té un retaule flamenc de la Mare de Déu i una bossa de diamants, i els guàrdies civils de la zona buscant el nazi i la seva càrrega, i els nazis buscant el seu nazi i la seva càrrega, tot plegat en un 1944 en què comença a intuir-se un final de la guerra que potser farà que les aliances es replantegin.
La narració es va movent entre el 1944, on tot allò va passar, i el 2015, on el nebot intenta esbrinar coses de la família i es troba amb molt més del que imaginava.
El llibre atrapa i manté l’interès, només li puc criticar un excessiu afany en arrodonir la història, en lligar tots els caps i al final dona una impressió un xic massa forçada. Però és un detall, el llibre està força bé i manté un interès creixent.
(Visited 61 times, 1 visits today)