El so inaudible de les estrelles / Àlvar Masllorens

Llegir llibres de gent que conec és una afició una mica estranya però em sembla que anirà a més, és el que escriure, i per això m’he agafat aquest llibre del llibreter temerari (prou temerari per tenir a la venda els meus llibres almenys, carrer Unió número 7, Terrassa).

Referències a Klee, dividit entre dues passions com a rerefons. I la Núria explicant la seva història, el seu distanciament del Sergi, com van començar i com ràpidament mentre ella s’adaptava a les rutines de la vida en parella, la feina i els nens ell s’anava dedicant a altres coses, a coses grans, que la deixaven a ella cada més sola.
Tot això amb el rerefons de la transició, que sí que va ser una millora, però pel camí va deixar enrera molts ideals i molts principis, i en Sergi és un idealista.
En Sergi és el personatge absent, de manera notoria, no sabem la seva versió només sabem el que pensa-sap-recrea de Klee, com si volgués recrear aquest fondre’s.
En realitat el tema és molt normal, molt freqüent. La rutina primer, i els fills després que eixamplen la distància entre els dos membres de la parella. La distància ja existia però amb els nens va assolir proporcions d’abisme, abisme al que ella mig escapa amb sexe ocasional o amb aventures ja més serioses, mentre espera que la cosa canviï.
Ell en el seu món, i ella que no sembla disposada a intentar alguna cosa, més enllà de desitjar molt molt fort que tot torni a ser com abans. Ell està cec per no veure que l’està perdent, però ella està derrotada pràcticament des de bon principi.

Foto treta d’una entrevista a núvol, no indica l’autor

Llegir molts llibres porta coincidències curioses. A Balanç fins a la matinada el protagonista es deixava dur i al final no sabia com havia acabat sent un zero a l’esquerra. Aquí almenys a mi em dóna la impressió que la Núria podria fer més, o com a mínim podria fer alguns crits, rebel·lar-se contra la situació, i si és inútil és inútil però almenys s’ha intentat. No sé si és el que s’ha de fer, però crec que és molt més efectiu que esperar que tot s’arregli sol, perquè sí. Tot i el que diu Coelho l’univers no conspira, i menys encara a favor nostre, si volem canviar coses ens toca arremangar-nos.

Paul Klee al seu taller, foto treta d’aquesta entrevista, no mencionen l’autor

 

(Visited 36 times, 1 visits today)