El recull / Serguei Dovlàtov

Un nou llibre de Dovlàtov sempre és un motiu de celebració. Des que el vaig descobrir que m’he llegit tot el que en publica LaBreu, amb l’única recança que els seus llibres algun dia s’acabaran, però mentrestant a gaudir!

Aquest llibre és un recull de contes en què Dovlàtov aplica el seu particular prisma i humor negre per retratar la realitat dels exiliats soviètics a Estats Units. Són relats d’orígens variats, publicats aquí i allà, i és un recull que l’autor no va poder validar en vida, un detall no menor. Tenim aquesta dualitat tant de Dovlàtov: explicar les coses soviètiques des d’un prisma una mica americà, tot i que la seva integració va ser una mica d’aquella manera.

Tenim contes amb records de la seva vida a l’URSS, i des de la seva experiència particular podem entendre com tot el sistema es va esfondrar. A El raïm Isabella, ens explica una feina on el primer dia ja es va perdre en aquella immensitat:

Ras i curt, em vaig perdre bastant de pressa. Hi havia gent anant amunt i avall entre tot de magatzems idèntics, fets de maó. Vaig preguntar a uns quants on era la cambra frigorífica número quatre. Les respostes sonaven disperses i poc clares. Més endavant vaig saber que en aquella planta hi imperava una rapinya total a l’Estat a gran escala. Tothom robava. Tothom sense excepció. I era per això que tothom feia una expressió tan abstreta, tan capficada
S’enduien la fruita a les butxaques i a la pitrera. Dins dels camals lligats als turmells. Dins d’estotjos d’instruments musicals. N’atapeïen les espaioses carteres de la feina.[…] La rapinya principal es feia sobre el paper. En el silenci de les dependències de Direcció i Administració. En el gruix del llibre d’entrades i sortides.
Semblaria que ha anat a parar a una poma podrida on els pitjors dels pitjors fan el que volen, no és exactament així:
—Que es va llicenciar a la universitat, vostè?
—Amb menció d’honor.
—Llavors com és que és aquí?
—I on hauria de ser? On hauria de treballar, segons tu? En una escola? I què hi robaria, paper assecant? Quan busques feina, primer de tot has de pensar: què, on i com. Què podré robar? On ho podré ronar? I com ho podré robar? T’ha quedat clar? Doncs molt bé. Tot anirà com ha d’anar. Cap al tard vindran les virolles.
Veient allò no li queda una altra sortida que fer com tothom i, de passada, trucar a una amiga per resoldre un tema pendent, de seguida que pugui.
Aquell dia em vaig fer un home. Primer un lladre i després un home. Em fa l’efecte que d’alguna manera està lligat. Aquí em sembla que hi ha un tema per reflexionar.
Un dels seus records recurrents és de quan va fer de guardià en un camp de treball, experiència que recull a La zona i a la que torna en Un gall vell cuit en el fang:
Vaig parar-me a pensar: què passa? Fa onze anys que visc als Estats Units. He publicat sis llibres en anglès. Conec personalment en John Updike. Tinc una casa d’estiueig a la sortida 100 de l’autopista. La meva filla és mànager d’un grup de heavy-metal. El meu petit pràcticament no parla rus. I tot de cop, a plena nit, em truca un reclús mig oblidat de Leningrad. Sortit d’una vida remota, fantàstica, gairebé irreal. Em demana que li pagui una fiança de quatre-cents dòlars.
—Si no —diu—, m’enviaran a la presó, amb els negrots. Un plaer més aviat justet.
L’experiència de l’emigració no va afectar a ningú per igual, m’ha sorprès (o potser no) el cas que explica a Vam quedar i vam xerrar una mica, protagonitzada pel típic personatge absolutament gris i que passava desapercebut, el Golovker.
USA-1980-08-008 © Philippe Roos, Creative Commons.
Sense esperar-s’ho, a Amèrica va trobar-se en el seu element. Al seu país es valoraven sobretot els herois mig grillats i els talents llicenciosos. Als Estats Units, els contrinuents escrupolosos i els treballadors diligents. En Golovker va fer cursos d’anglès. Va aprendre a conduir. Va treballar de massatgista, vigilant i missatger. Va treballar un any en un car-service. Va cuidar conills en una granja. Va escombrar les intal·lacions de l’aeroport dalt d’un vehicle especial.
Primer en Golovker es va comprar una llicència de taxi. Després un tros de terra al riu Delaware. Un any més tard, un apartament a preu de mercat a Lefferts Boulevard.
El volum es clou amb el conte La vida és breu, on no costa gaire veure una versió de Nabokov, tot el conte és sensacional. I com a regal final una entrevista feta poc abans de la sorprenent mort de l’autor, amb només 49 anys.
Un molt bon llibre, una peça més d’aquest puzzle que és l’obra de Dovlàtov i que pot fer les delícies tant dels fans de l’autor com d’aquells que el volgueu descobrir amb aquest llibre. Molt recomanable!
(Visited 40 times, 1 visits today)