El pensament circular / Víctor Díaz; Neus Verdaguer

De vegades hi ha insensats que contacten amb mi perquè em llegeixi i ressenyi el seu llibre. Si a més a més em diuen: “estem disposats a córrer el risc que la trobis horrible i ens la destrossis en la crítica” doncs estem entesos i no hi haurà problemes. Només afegir que la novel·la El pensament circular de Víctor Díaz i Neus Verdaguer és un llibre autoeditat, es troba en unes poques llibreries i sobretot el venen els mateixos autors. Podeu demanar detalls al correu electrònic  elpensamentcircular@gmail.com i també en fa enviaments la Llibreria Isop d’Olot (Whatsapp 621 25 75 52.) Val la pena? No ho sé, escric això just abans de començar el llibre. A veure.

Un tatuatge i l’obsessió per trobar la seva propietària és l’excusa perquè el protagonista ens expliqui com ha arribat al punt vital on es troba i què ha fallat en la seva anterior relació. Una relació on cadascú fingia el que no era per agradar a l’altre, fins que això s’acaba. També hi ha una davallada important en l’activitat sexual que no ajuda a mantenir en marxa una relació. Abans d’acabar va veure la noia del tatuatge i ara intenta trobar-la.

El gargot perfecte que dibuixava el tatuatge que ella duia gravat al canell era l’única pista que el podia ajudar a trobar-la. S’havia convertit en la seva obsessió.

Si tancava els ulls la veia davant seu, movent-se amb una gràcia innata. Hauria pogut dibuixar-ne un retrat amb els ulls tancats, sense tenir-la davant, sense necessitat de mirar-la.

Sunbathing

Així comença el llibre, amb aquesta obsessió, una repassada a com estem i a com va veure aquesta noia amb el tatuatge, una presència que sobrevolarà tot el llibre.

La imaginava resguardada del vent de mar, rere les roques que li permetien torrar-se al sol però evitaven que la marinada l’enfredorís. Tenia ganes de contemplar-la de nou. El seu cos atlètic i ben cuidat, la pell morena i brillant per la crema que una estona abans s’havia escampat amb paciència cobrint-ne fins l’últim centímetre. Els músculs ben definits sota la pell tersa i els pits que li intuïa i que havia imaginat fins a l’extenuació. Per què tanta obstinació per tornar-la a veure?

És un llibre eròtic, o almenys un llibre que no defuig la part eròtica, normalment més imaginària o recordada que no pas “real”, i amb una mica de ball entre l’abans i l’ara per explicar determinades coses. Per posar-li un però potser de vegades no calen tantes explicacions, sobretot en els diàlegs, però potser és una mania meva.

L’obsessió per la noia del tatuatge sembla un carreró sense sortida, i una altra noia es creua al seu camí, d’una manera rocambolesca. I a més a més tenim el paisatge de la zona, que a hores d’ara és pràcticament un personatge més. El protagonista, la Meri i els paisatges idíl·lics de la Costa Brava, que amb l’excusa de l’afició de la Meri pels fars aprofitem per recórrer.

—Tens raó, hem estat de sort, la cervesa s’ha de beure ben fresca.

godward_nude_beach_1922

Feia estona que tenia el cap a un altre lloc. Ni s’hi havia fixat en la temperatura de la cervesa però, ben mirat, li havia anat bé per baixar la calentura que li havia provocat veure-la despullada. La imaginació se li havia desbordat i feia estona que es contenia, amb penes i treballs, per no insinuar-se-li clarament i fotre-li mà. Havia sigut una declaració d’intencions en tota regla. N’estava segur. Quina altra explicació hi havia sinó? Si et fots a pèl (però sense un pèl) i va riure per sota el nas només de pensar en la ironia, davant d’un paio de qui no saps res i que tot just vas conèixer ahir, és que et va la idea de tirar-te’l no?

Un far apartat i una cala desèrtica, sembla l’escenari ideal perquè la tensió sexual exploti, però no, puja de temperatura, sí, però no acaba d’explotar del tot. Potser el protagonista s’està començant a encarinyar amb la Meri d’una manera que no està acostumat i té por de vessar-la, de passar-se i espatllar-ho tot. Tot i que la cala desèrtica i que la noia no s’hi pensi a l’hora de banyar-se despullada jo crec que dona pistes.

Es va treure les calces i les va deixar just al seu costat, com qui no vol la cosa. Unes calces senzilles, de cotó, amb una punta delicada que li va semblar absolutament eròtica i irresistible. Es va imaginar traient-les-hi amb la boca. I no descartava fer-ho si es quedaven en aquella cala gaire estona més. O, ben mirat, potser no les hi hauria de tornar a treure perquè amb les ganes que tenia de follar potser li pregaria que no se les tornés a posar.[…]

Imatge treta d’aquesta pàgina.

Tot seguit va canviar la direcció on apuntava i la va buscar amb l’objectiu. S’estava dreta, totalment nua, vora les onades, mirant l’horitzó i rumiant ves a saber en quines cabòries. Va asseure’s a la tovallola diminuta i va jugar una bona estona a acostar l’objectiu i disparar. Ara acostava el zoom, ara l’allunyava.

Es va preguntar si també faria el mateix quan ella es girés i li vingués de cares. Si continuaria enfocant-la amb la càmera o potser semblaria una mica massa obscè.

The Cala Nans Lighthouse

El flirteig entre el protagonista i la Meri és el que passa, però el lloc on passa desperta una sèrie de records que permeten recordar altres escenes: la casa on s’està, o com va arribar a conèixer l’amo d’aquella casa o la seva amiga i antiga amant, l’Anna, que viu per la zona i els convida a sopar a casa seva. Una escena que m’ha sorprès positivament, m’imaginava per on anirien les coses, i un personatge que podria tenir força corda, possiblement és el personatge més interessant.

Va pensar que, inequívocament, aquell era el millor signe que l’indicava que s’ho havia estat passant bé: a penes havia mirat el mòbil. Va contestar-ne alguns i va donar per llegits i finiquitats la immensa majoria. En dies com aquell, quan estava ocupat i la vida real era immensament millor que el que passava rere la pantalla, era fàcil comprovar quant temps perdia inútilment a les xarxes.

L’argument bé, tampoc n’explicaré gaire més, però està bé, funciona i el llibre es llegeix molt bé. A la banda dels peròs el que he dit al principi, hi ha alguns diàlegs que no semblen gaire creïbles, però és més una mania meva que res més. M’agraden els diàlegs que em semblen reals i això de vegades costa una mica.

Tortilla de patatas

Un llibre on es beu, es menja, es viatja i es folla, i on s’explica prou bé perquè ens vinguin ganes de fer totes aquestes coses. No se m’acut millor elogi. I, per cert, una ruta per les cales i els restaurants que surten al llibre també seria molt recomanable!

(Visited 109 times, 1 visits today)