El fil invisible / Gemma Lienas

Una autora amb una vuitantena de títols i jo no me n’he llegit cap, així que potser aquest títol és una bona manera de començar. Gemma Lienas s’ha dedicat molt especialment a la literatura juvenil, un camp molt difícil, aquest llibre però forma part de la seva obra destinada al públic adult i ha rebut el premi BBVA Sant Joan. Som-hi!

La protagonista és la Júlia Coma (nom artístic Júlia Le Goff), 31 anys, casada amb un home amb deu anys més que comença a tenir pressa per tenir descendència, però ella no. Té la seva vida, la seva independència econòmica i la seva feina de guionista de documentals (tot i que no sé si cobrar avançaments és una cosa habitual en aquell món, em temo que no), i les seves amigues i una família d’origen bretó de la que està completament deslligada, fins que la conviden pel centenari de la seva besàvia Yvonne.

https://www.flickr.com/photos/olybrius/
Île-de-Batz © Anicius Olybrius, Creative Commons.

Aleshores, em vaig adonar que ignorava moltes coses de la meva família francesa. Evidentment, sabia que l’àvia Odile havia nascut, pocs anys abans que comencés la Segona Guerra Mundial, a l’illa de Batz, una illa molt petita de la costa bretona, davant del port de Roscoff. Que el seu pare, en Vincent, era metge rural i la seva mare, la Yvonne, era molt hàbil fent créixer herbes remeieres i preparant pocions que es venien a la farmàcia. Que el 1956, amb vint anys, l’àvia Odile havia fet un viatge a Barcelona i havia conegut el que després havia de ser el meu avi, que li portava setze anys i amb qui no va trigar gens a casar-se. “Tenia pressa per anar-me’n de casa”, m’havia explicat una vegada, “en aquella època, les dones gaudíem de molt poca llibertat. Me’n vaig enamorar, tant de l’avi com de la ciutat, i ja no vaig voler tornar a l’illa”. Sabia que l’àvia Odile tenia dos germans i una germana i que, molts anys ençà, havia tallar la relació amb la família.

https://www.flickr.com/photos/achillifamily/
Ile de Batz, Bretagne © Achilli Family | Journeys, Creative Commons.

Així doncs la Júlia se’n cap a Batz a reflexionar sobre la seva relació amb el Carles i la seva exigència de tenir un fill, a conèixer la seva família (especialment el seu oncle que per videoconferència semblava especialment atractiu) i a treballar en el seu guió. Un guió sobre el descobriment de l’ADN i com una dona que hi va treballar, Rosalind Franklin, va ser silenciada i boicotejada pels seus col·legues, una dona que a més a més va passar una temporada fa molt temps a la mateixa illa de Batz. Una illa i una família que amaguen més del que es veu a simple vista, sobretot la matriarca quasi centenària Yvonne.

https://www.flickr.com/photos/dennism2/
Illustration of DNA © DennisM2, Public domain, Creative Commons.

Així que un cop allà va combinant les investigacions sobre la seva pròpia família per esbrinar què va passar perquè l’àvia Odile trenqués tota relació amb la seva família, i la reconstrucció de les investigacions de Rosalind Franklin, una dona en un món d’homes no gaire respectuosos amb ella (o amb les dones en general).

No puc explicar gaire res més de l’argument per no esgerrar-lo, així que aniré directe a la valoració del llibre.

Es llegeix bé, no costa gens d’entrar-hi i la història té un ritme i un interés creixents. Tot i ser un llibre de dimensions respectables passa prou de pressa, i els personatges “viuen” i no pots evitar sentir cada cop més interés per què els passa.

A la llista dels “peròs” que sempre n’hi ha: hi ha dos o tres moments en que es trenca la narració per oferir flashbacks d’altres personatges o directament els elements que ens falten per completar la història. És un recurs vàlid, però a mi m’hauria agradat integrar aquests “descobriments” en la trama principal. Suposo que és un tema de gustos però m’hauria semblat millor resoldre-ho així, o més elegant. Però per gustos colors..

Una  molt bona entrada al món literari de Gemma Lienas.

(Visited 139 times, 1 visits today)