Domingo de revolución / Wendy Guerra

 

Darrer llibre d’una escriptora que em va agradar molt amb Negra i que he anat seguint des d’aleshores.
En aquest llibre l’opressió de l’estat cubà es fa present des del principi, i també els recels dels exiliats amb l’escriptora protagonista que acaba sent una dissident pel règim castrista i una espia d’aquest mateix règim pels exiliats. Una mirada lúcida que incomoda a tots els que estan o en un extrem o en un altre.
Va al DF a retrobar-se amb un antic amor, i allà escriu un llibre sobre Cuba que fa que els exiliats l’odiin i s’acabi la relació amb Enzo, a la tornada Cuba ja l’esperen amb el seu llibre, es veu que les autoritats l’han llegit i no els agrada.
I aleshores arriba Gerónimo, que li dii a la protagonista Cleo que el seu pare no és el seu pare, que en realitat era un agent i que ella va nèixer als Estats Units i que ell ho està investigant per fer-ne una peo·lícula. A partir d’aquí tot s’accelera, els viatges, els descobriments, els registres a casa seva (impagable la seva assistenta informadora que a més a més li amaga coses i li canvia els poemes perquè no siguin tan antirevolucioaris). Al final qui és? Sembla que Cleo és Cuba, amb totes les seves contradiccions, i si sabem que els llibres de Wendy Guerra s’han traduït a més de 13 idiomes però a la seva Cuba natal no està publicada, no podem evitar pensar que és una mica la seva pròpia història la que ens està explicant aquí, almenys en part, una mica com Pedro Juan Gutiérrez, però amb el seu estil propi això sí.
(Visited 18 times, 1 visits today)