Continuar el combat. L’aventura de Club Editor (1955-2011)

Deia al final de la ressenya del llibre Cartes completes que el llibre que m’interessaria seria “el que hauria de fer la neta de Joan Sales, (Maria Bohigas) explicant el procés de “resurrecció” de Club Editor després que acabés en mans de Planeta”. Possiblement, aquest sigui aquell llibre, o una cosa força semblant. No hi poso autor perquè és un llibre amb fragments diversos, però segons consta, l’edició és de Julià Guillamon.

Crec que guanya l’opció d’una cosa semblant, però més o menys és una mica això. La història d’una editorial, el perquè de picar pedra en els anys més durs, contra tot, sense quasi esperança de res. Aquesta voluntat i el seu criteri a l’hora de publicar llibres (van ser els editors de gairebé tota l’obra de Mercè Rodoreda, no és pas poca cosa!) van convertir l’editorial en un referent literari de primer nivell. Això sol ja és un triomf, fer-ho a més a més amb tot en contra hi dona més mèrit encara.

Aquest fragment és de Joan Auladell Fontseca:

La història de Club Editor està estretament lligada a les vicissituds que va patir el nostre país al llarg del segle XX. El projecte sorgeix vinculat a una idea dels anys trenta: un club que havia de servir per reivindicar el paper de la novel·la en la societat catalana. En els anys de l’exili Joan Sales i Xavier Benguerel inicien les seves activitats editorials. I de retorn a Catalunya es llancen a una tasca infatigable de publicar bones novel·les i fer subscriptors.

També hi apareix l’editora actual, la Maria Bohigas:

Un autèntic editor: què vol dir això avui dia?

Des de la perspectiva de Joan Sales, la literatura va ser una arma. El seu temps va ser de prohibició, persecució i censura; la seva resposta va ser la publicació d’obres bones i lliures. La literatura tal com la va conformar el Club Editor de Joan Sales era un bastió contra la mentalitat ambient, contra la mandra de pensar, contra la passivitat.

I una dada que desconeixia, que Jordi Puntí va treballar-hi, una mena d’enllaç entre Columna i el Club.

Foto treta d’aquesta pàgina, no es menciona autor.

El meu lloc de treball era a les oficines de Columna, però cada dijous al matí pujava a despatxar a casa de la Núria Folch. Despatxar no és la paraula adequada, perquè mai no em vaig sentir com un pixatinters que repassa l’estat de comptes amb l’amo. Al contrari, cada dijous era una sorpresa. Núria Folch vivia en una casa al capdamunt del Carmel, la casa de tota la vida, des d’on Joan Sales havia fet créixer el Club Editor. Quan pujava amb l’autobús per la carretera del Carmel, jo m’afigurava que anava a visitar la caseta del Club dels Novel·listes, que encara avui és el logotip de la col·lecció de narrativa.

Van ser anys difícils i Sales mai ho va amagar. Tot i ser una realitat contra la qual va lluitar mai la va defugir. Aquest fragment de Montserrat Casals i Couturier el cita:

“Vam perdre la guerra i hem de pagar la factura”, deia el 1961. Deu anys més tard, el pronòstic no era millor: “El cert és que la literatura catalana voreja constantment els límits de la viabilitat”. Amb tot plegat, deixava pendent de resoldre un “enigma embolicat de misteri”.

El llibre també inclou portades, fotos i els informes de censura quan hi va presentar Incerta glòria. Perquè la tasca de Sales com a editor és destacable, però va ser un escriptor molt i molt bo. Possiblement, ha jugat contra seu la seva obra més aviat escadussera però del més alt nivell.

Resumint, un llibre molt recomanable, amè, potser una mica dispers i potser també massa superficial, més centrat en l’anècdota, com un article de suplement dominical. Suposo que el problema no és tant del llibre sinó meu, potser les meves expectatives eren una mica diferents, però de totes maneres he après algunes coses d’aquesta editorial a la qual un dia m’hi hauré d’acostar aprofitant que la tinc a tocar de la feina.

Joan Sales i Maria Bohigas. Arxiu Club Editor.

I no em resisteixo a tornar a posar una foto que ja vaig posar en una entrada fa molt poc, una foto del primer editor i l’editora actual, Joan Sales i Maria Bohigas.

(Visited 22 times, 1 visits today)