Consumits pel foc / Jaume Cabré

Jaume Cabré és un dels grans, només per Les veus del Pamano o per Jo confesso ja es mereixeria un lloc d’honor a les nostres lletres. Cada llibre seu és un esdeveniment, se n’espera molt, jo almenys n’espero molt.

I potser ha estat aquest esperar molt el que ha fet que la patacada m’agafés per sorpresa. El llibre està ben escrit, això sí, Cabré en sap molt, aleshores què falla? Tota la resta.

La trama és confusa, a batzegades, amb personatges que entren i surten sense més ni més i amb unes descripcions escadusseres a més no poder. Només se salva una mica el protagonista. No funciona. Anem passant pàgines a veure si millora, si es treu un conill del barret que ho arregli, però no. El llibre no arriba a les dues-centes pàgines i se m’ha fet llarg.

Potser com si el llibre fos d’algú altre el meu veredicte seria un altre, o potser ni l’hauria llegit, però en aquest llibre no hi ha ni rastre de l’escriptor de les dues obres mestres que cito al principi de la ressenya. És un llibre de Jaume Cabré i es vendrà bé per Sant Jordi, però a nivell literari sembla un esborrany, una provatura per veure si hi ha material per a una novel·la. Potser sí que n’hi ha, però no ara mateix. Està ben escrit i es llegeix de pressa, però ja està. Si espereu un gran llibre de Cabré… aquest no ho és, es lliura de l’etiqueta EVITAR, però justet.

(Visited 134 times, 1 visits today)