Com el temps / Jenny Offill

Què voleu? Una protagonista bibliotecària pot amb mi i és dels motius que m’han fet decidir-me a llegir aquesta novel·la de Jenny Offill, autora de qui mai no havia llegit res.

L’estructura del llibre és en petites entrades, una mica com entrades de blog, una manera una mica fragmentària on ens va presentant la seva realitat, i això en una bibliotecària inclou els usuaris i algunes de les consultes que rebem. De debó, coses com aquesta passen, i no només un cop o dos…

L’altre dia ens van donar una guia. Consells per tractar amb usuaris problemàtics. No hi sortien els profes. Hi havia aquestes categories.

 

Pudents

Cantaires

Graciosets

Vandàlics

Censuradors

Guerres

Bocamolls

Solitaris

Tossegossos

 

Però com classifico aquest senyor gran que no para de demanar-me que li doni la contrassenya de la seva pròpia adreça de correu? Provo d’explicar-li que a mi m’és impossible saber-ho, que només ell la coneix, però remena el cap tot indignat, com dient: Però quin servei d’atenció és aquest?

O també això altre, més o menys. Un missatge: no li foteu la xapa a algú que està en un taulell, no us aprofiteu de que ha d’atendre al públic per explicar coses que no us ha preguntat i que ja us dic que no li interessen.

És curiós com et sermoneja la gent avui dia sobre qualsevol cosa. A les escales de la bíblio n’hi ha un que m’està clavant la tabarra sobre el meu entrepà de pernil. “Els porcs són més fàcils d’ensinistrar que els gossos! Les vaques entenen causa i efecte!” Qui t’ha preguntat res, a tu?, penso, però me’n vaig i me’l menjo al despatx.

L’home del vestit espellifat m’explica coses que sí que vull saber, però. Treballa per a un asil. Em va dir que és important, quan mor un ésser estimat, procurar quedar-se tot sol a casa tres dies. És quan es produeixen les aparicions. La seva dona se li va aparèixer en forma de petit remolí i li va fer voler els papers de l’escriptori. “Una meravella, una meravella”, diu.

És un estil àgil, potser massa lleuger però que fa de bon llegir, i la lleugeresa en el to no arriba a ser banal, i això salva el llibre de ser només un llibre que es llegeix bé (que no és pas poc mèrit). Però la sensació fragmentària hi és, aquesta sensació de tenir petits fragments i que hi ha molta cosa entremig que hem d’omplir nosaltres.

La protagonista té parella, un fill i també un germà problemàtic, i al voltant d’aquestes persones i d’ella mateixa va orbitant l’argument, però potser seria millor parlar d’anècdotes.

Al cap d’uns dies, el vaig escridassar per haver perdut la carmanyola nova del dinar, i ell se’m va girar i em va dir: “Tu estàs segura que ets la meva mare? De vegades no sembles prou bona persona”.

Com que només era un nano, ho vaig deixar córrer. I ara, anys després, només em deu venir al cap, no ho sé, un o dos cops al dia.

Una de les coses soterrades que dóna continuitat al llibre seria la fi del món. Els pensaments apocalíptics i com ens el podrem lliurar i si tanta tecnologia és més part del problema que de la solució. Amb això no acaba de prendre partit, però algunes coses ens permeten agafar perspectiva.

La primera vegada que es va introduir l’electricitat a les cases, van arribar cartes als diaris dient que allò erosionaria la unió familiar. A la gent li feia por que ja no caldria aplegar-se davant la llar de foc. El 1903, a un conegut psicòleg el preocupava que els joves perdessin la connexió amb la foscor nocturna i els seus moments contemplatius.

La fi del món. Coses molt d’actualitat com un canvi climàtic desbocat o una contaminació exagerada i ommipresent… dóna per pensar en la fi de tot, i la ciència també hi ajuda.

—Som molts els qui subscrivim l’opinió del nostre company Sherwood Rowland. Una nit, quan va arribar a casa, va dir a la dona: “La feina va bé, però sembla que s’acosta la fi del món”.

Però no oblidem que la protagonista és bibliotecària, i aquesta frase és digna de tatuatge:

—Tu tot això com ho saps?

—Soc bibliotecària, collons.

El germà problemàtic, amb els seus problemes de substàncies, amb la dona i amb la recent paternitat, erosiona la vida familiar de la protagonista. Per vacances el marit i el fill se’n van amb una altra branca de la família de vacances i ella es queda a casa, amb el germà, i també hi ha un flirteig. És una història de la que normalment se’ns explica l’altre part, l’home que es queda de rodríguez mentre la dona i el fill són fora.

Només em caldria despullar-me amb un desconegut que no té cap interès particular pel meu benestar ni la meva estabilitat mental a llarg termini. Què té de complicat, això? Ho podria fer. M’ho passaria bé. Sobretot si l’esmentat desconegut m’entengués totes les bromes, i li agradés que no el burxés mai i que no li preguntés mai si se’m veu grassoneta, i acceptés obligar-me a anar al dentista i al metge encara que no en tingui mai ganes (per la mort, la mort, l’horrible mort), i no li fes res la indiferència amb que porto la casa o el meu parrús setanter, i no li fes res que haguéssim de tenir cura del meu germà, des del punt de vista econòmic i emocional, la resta de la seva vida, i de la mare també, que és bona i amable però no té ni un cèntim, si és així avall que fa baixada, me’l faria encantada i com li vingués de gust fins a la primera llum de l’alba.

Però passa que també estic casada. Feliçment, diria. Així que el que fem, en gran part, és enviar-nos missatges.

I aquest estil fragmentari fa que al final em quedi amb una sensació estranya. És un tipus de novel·la estranya, sense una estructura clàssica i que comença i acaba de manera brusca, i exactament igual com es podria allargar més enllà del punt final o començar abans del principi. Com si el llibre fos un extracte, tret sense manies ni edició, d’un llibre més gran. Em deixa una mica amb una sensació de “sí però no”. M’ha agradat, però em grinyola una mica. De totes maneres és un llibre recomanable, que es llegeix bé, dinàmic i divertit, això sí té aquesta particularitat estilística que tampoc és que molesti, però heu de saber-ho.

El llibre també acaba aquest enllaç. Tot plegat intrigant, juntament amb l’autora i el seu estil.