Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Abans que ningú em digui res de l’accent de l’autor, a la viqui surt amb l’accent de la e de Txékhov tancat i no com surt a la coberta d’aquesta edició de La gavina, i em fiaré de la viqui. Els noms russos es transliteren —no es transcriuen— i això
Continua llegint
Un nou llibre de Dovlàtov sempre és un motiu de celebració. Des que el vaig descobrir que m’he llegit tot el que en publica LaBreu, amb l’única recança que els seus llibres algun dia s’acabaran, però mentrestant a gaudir! Aquest llibre és un recull de contes en què Dovlàtov aplica
Continua llegint
Primer llibre que ressenyo aquí de Mikhaïl Bulgàkov, o Михаи́л Афана́сьевич Булга́ков en original. És un autor clàssic rus i cal llegir els russos, encara més si són clàssics, com en aquest cas. Una història que comença amb un gos de carrer que les passa ben putes amb el fred
Continua llegint
Cal llegir els clàssics, sempre, i si a més a més estan editats amb aquest respecte cap a l’original i cap al lector encara més. Puixkin és el pare de la literatura russa que tots tenim al cap quan parlem de literatura russa, per tant no és un nom que
Continua llegint
Un nou llibre d’un dels meus autors preferits, teniu totes aquestes ressenyes que ho demostren. I m’adono d’una cosa que em comença a passar amb aquest autor: em costa posar-m’hi i quan m’hi poso vaig a poc a poc, vull ajornar al màxim la sensació de ser al final. Vull
Continua llegint
Ara sí, amb aquest ja he llegit tot el Dovlàtov que s’ha publicat, un autor que va ser un descobriment i que és addictiu. Aquí tenim relats dels seus dies de reporter a Tallinn, on la distància entre allò que passava i allò que s’explicava era sideral, i on moltes
Continua llegint
Ja quasi està, amb aquest llibre només em falta El compromís i hauré llegit tots els llibres de Dovlàtov publicats per LaBreu. Aquest llibre no és com els altres, o no ben bé. Aquí el tema és descaradament ell, que en altres llibres també però així com abans podíem dir
Continua llegint
Que una editorial petita triï un llibre de Dovlàtov per iniciar una de les seves col·leccions diu molt de la seva filosofia. Mai els agrairé prou als de LaBreu la seva tasca de recuperació d’aquest autor, tasca que va començar amb aquest llibre. Les experiències d’un jove Dovlàtov com a
Continua llegint
Un nou llibre (nou per mi) d’un autor sensacional, no li agrairem mai prou a LaBreu la tasca de publicar els seus llibres. L’antiga URSS va començar a deixar marxar aquells que ho demanessin, era un procés ple de burocràcia però possible. Només els estava permés endur-se tres maletes. Amb
Continua llegint
Un autèntic rus es mor a Queens (si vol) i té una vídua que imposa la transcripció del seu nom, com en aquest cas. La vídua imposa que a la coberta el nom del seu marit sigui Sergei Dovlatov (transcripció anglesa), després a la portada de dins l’editorial ja li posa
Continua llegint
