Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Literatura nord-americada en llengüa anglesa o francès quebequès.
Un llibre de Harry Crews és com aquell plat que a la carta d’un restaurant mexicà porta tres bitxos dibuixats, deixant clar que és dels que més piquen del que tenen (un altre dia parlarem de què entenen alguns restaurants per picant o que estem disposats a acceptar). Un plat
Continua llegint
Doncs com cada any, som-hi amb el rànking, en total he llegit 91 llibres, ha estat un any més fluix que d’altres però mantenir una mitjana de més d’un llibre per setmana trobo que està més que bé. Com sempre la tria ha estat difícil, sempre ho és, i potser
Continua llegint
El conte Furtivos, del llibre del mateix títol, em va deixar marca, és un dels millors contes que he llegit en aquest gènere de la grit-lit que acostuma a oferir-se més en format de novel·la. Amb aquell conte Tom Franklin em va guanyar i he anat llegint els seus llibres,
Continua llegint
M’estreno amb Anne Tyler amb aquesta Trena francesa, o sigui que no sé gaire què puc esperar o què em trobaré. Potser aquesta és la millor manera d’encara un llibre? Potser sí. L’autora va guanyar, amb un altre llibre, el premi Pulitzer, un premi del que un es sol poder
Continua llegint
Em va agradar molt Los huesos del invierno (també la pel·lícula, per si us fa mandra posar-vos amb el llibre) i com que em va agradar molt agafo aquest Bajo la dura luz a veure si lo de Daniel Woodrell serà un rotllet o una relació més seriosa amb un
Continua llegint
Era el darrer any a la universitat, i pel meu vintè aniversari alguns companys em van regalar un llibre, era Mujeres, de Charles Bukowski, en l’edició de Compactos Anagrama, el regal em va agradar, no sabia qui era Bukowski, no n’havia sentit a parlar mai (i no hi havia internet
Continua llegint
Ni idea de què em trobaré, em refio de l’editorial per posar-me amb Los Bean, de Egypt, Maine, de Carolyn Chute i a veure què em trobo. Em que em trobo és… és una entrada de cap i de cop i sense anestesia en aquests entorns que començo a conèixer
Continua llegint
És un dels meus autors preferits, i aquesta trilogia que va començar amb Los cerros de la muerte i que ara segueix amb Los hijos de Shifty ho té tot, grit lit i novel·la negra i un Chris Offutt en plenitud de facultats, no se li pot demanar gaire més
Continua llegint
Un llibre de Can Dirty sempre és una garantia, fins i tot amb un autor del que no n’he sentit a parlar (perquè això han de fer les bones editorials, descobrir autors) o sigui que em poso amb aquest Verraco de Pinckney Benedict amb moltes ganes. Buf, déu n’hi do.
Continua llegint
Crec que m’he llegit tots els seus llibres disponibles en castellà, tots aquests. Que no n’hi hagi cap en català és un tema que ja vaig tractar aquí. Hunter S. Thompson és un escriptor molt americà i molt vinculat al periodisme (a pesar seu, i amb el que ell entenia
Continua llegint
