Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Literatura en llengua castellana (Amèrica)
Roberto Bolaño és un dels meus escriptors de capçalera, això per començar. És un d’aquells escriptors que amb un llibre et deixa estabornit, com dient “què collons m’acaba de passar?”, per afegir tot seguit “sigui el que sigui en vull més!”. Si a més a més, com en el meu
Continua llegint
La última mudanza de Felipe Carrillo va ser el primer llibre que vaig llegir-me d’Alfredo Bryce Echenique, quin debut! Deuria ser l’estiu del 1999 o 2000, potser 2001 com a molt, havia comprat el llibre en una mena de mercadillo pels treballadors del Grup Bertelsmann (on jo treballava, temps era
Continua llegint
És un dels meus autors preferits, des que el vaig descobrir fa la tira d’anys amb el divertidíssim La última mudanza de Felipe Carrillo que vaig llegint els llibres d’Alfredo Bryce Echenique de manera molt fidel. Encara me’n queden alguns (i n’he de rellegir molts i espero parlar-ne aquí) però
Continua llegint
M’he deixat captivar pel títol, de vegades puc ser així de simple. I, a més a més, és un llibre petit i curtet i em ve de gust variar una mica amb alguna cosa de no-ficció. No tinc gaire clar què em trobaré, Lucía Lijtmaer és un nom que no
Continua llegint
Primera lectura, i no serà la darrera, per recomanació de Roberto Bolaño, tal com vaig escriure en aquesta entrada. Llegir aquest llibre és un els “deures” que tenia després de llegir Entre paréntesis. Així arribo a un autor desconegut per a mi com J. Rodolfo Wilcock i aquest La sinagoga
Continua llegint
Roberto Bolaño és un dels meus autors preferits i per tant tard o d’hora havia de caure Entre paréntesis. Era inevitable. En aquest blog he ressenyat altres coses de Bolaño, de fet La literatura nazi en América va ser un dels primers llibres que vaig ressenyar quan el blog va
Continua llegint
Aquest ha estat un any molt estrany, no m’hi estendré. També ha estat un any on he batut el meu rècord de llibres llegits. Seria fàcil culpar-ne el confinament, però crec que sense també hauria passat dels 100 llibres. A més a més, a mida que passaven dies de confinament
Continua llegint
Ni idea de què em trobaré en aquest llibre de Claudia Piñeiro. Bé, sí, sembla que és novel·la negra, això està bé. Primer capítol i ja tenim un mort. És una cosa que m’agrada de la novel·la negra, generalment van per feina. Al voltant del cadàver es comencen a moure
Continua llegint
Llibre de contes de l’escriptora argentina Mariana Enriquez, de qui no havia llegit absolutament res. Contes curts i contundents, com han de ser, d’aquells que et deixen pensant si has llegit el que has llegit i allò vol dir el que penses. Però no només, també hi ha contes on
Continua llegint
D’Alfredo Bryce Echenique ja ho he llegit gairebé tot, fa la tira, quan encara no tenia aquest blog (per això aquest és tot just el tercer llibre que apareix aquí després d’aquests dos). No sabia si seguir amb els llibres que em faltaven o tirar cap a les memòries, li
Continua llegint
