Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Novel·la “autobiogràfica” de la Lia, la filla de l’arquitecte Renzo Piano. El material de la seva novel·la seria allò que per molta gent és la seva pàtria, la família i els anys d’infantesa. Ja a les primeres línies l’autora s’encarrega de dir que tot plegat es ficció, i que s’hi
Continua llegint
Primer acostament a l’escriptor napolità Erri De Luca, a veure què em trobaré. És un llibre de records, fragments curts, d’una pàgina o com a molt dues. El protagonista té tretze anys i viu a Montedidio (o Monte di Dio o també i sobretot Pizzofalcone), un barri de Nàpols. Sento
Continua llegint
Aquest ha estat un any molt estrany, no m’hi estendré. També ha estat un any on he batut el meu rècord de llibres llegits. Seria fàcil culpar-ne el confinament, però crec que sense també hauria passat dels 100 llibres. A més a més, a mida que passaven dies de confinament
Continua llegint
Vaig veure la novel·la en castellà, em va cridar l’atenció i vaig anar a buscar-la en català, coses que faig (sobretot amb traduccions) i aquí estic, amb el llibre de Marco Missiroli. Tot comença amb un malentès, almenys aquesta és la versió oficial, la narrativa que s’imposa, però ja veiem
Continua llegint
La veritat és que em va agradar prou El Gattopardo com per atrevir-me amb aquest recull del mateix Tomasi di Lampedusa. Un recull de tres contes i una mena de memòries que amb el títol Records d’infantesa obren el volum. Com sempre passa amb Lampedusa és convenient llegir la introducció
Continua llegint
Aquest llibre s’ha convertit en un clàssic de la literatura italiana recent, l’obra de Gianfranco Calligarich s’ha resistit passar de llarg des que es va publicar per primer cop l’any 1973. La peripècia editorial del llibre s’explica en una nota prèvia que aclareix això, que aquest és un llibre de
Continua llegint
Cal llegir els clàssics. Aquesta és una de les meves frases, l’altre seria que un llibre concret no és per tothom però que a mi m’ha encantat perquè en això sóc una mica rarot. En aquest cas la frase que s’aplica és la primera, ens trobem davant d’un clàssic, a
Continua llegint
La guerra civil espanyola va ser un desastre, i també un moment ple de gent d’allò més interessant. Va ser l’avant-sala de la segona guerra mundial, i una novetat és que en aquesta guerra hi havia fotos. Les càmeres s’havien fet prou petites com per carregar-les en zones de conflicte
Continua llegint
Fa la tira em vaig llegir un llibre d’Alberto Moravia, i em va agradar molt, sobretot cap al final, allò que començava com una història com n’hi ha tantes prenia un rumb inesperat i conduït de forma magistral tenia el punt culminant en un final que em va deixar sense
Continua llegint
