Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Literatura en llengua francesa.
Doncs com cada any, som-hi amb el rànking, en total he llegit 91 llibres, ha estat un any més fluix que d’altres però mantenir una mitjana de més d’un llibre per setmana trobo que està més que bé. Com sempre la tria ha estat difícil, sempre ho és, i potser
Continua llegint
Delphine de Vigan és un dels grans noms de la literatura francesa contemporània, porto dos llibres d’ella i així com Les lleialtats em va agradar força, Les gratituds, tot i semblar-me bo no em va convéncer tant, per tant el meu particular “desempat” arribarà amb aquest Els nens són reis.
Continua llegint
Feia molt que tenia aquest llibre pendent de rellegir, massa segurament, però la veritat és que el darrer llibre de Louis-Ferdinand Céline que vaig llegir em va deixar una mica amb ganes de prendre distància. Tot i això tinc un grandíssim record d’aquest llibre que vaig llegir farà vora vint
Continua llegint
David Foenkinos és un autor que amb la tonteria amb la tonteria vaig llegint, no m’entusiasma però m’agrada prou com per anar-lo seguint, potser m’ho hauria de fer mirar, però bé, sap narrar i garanteix una bona estona i així agafo Número dos, esperant passar una bona estona. És un
Continua llegint
Tot i que darrerament sembla que ha perdut una mica de la seva grapa i de la seva mala llet, els llibres de Michel Houellebecq segueixen sent interessants, és un autor interessant encara que darrerament hagi afluixat una mica, a veure si amb aquest Anorrear ressorgeix una mica i tornem
Continua llegint
Patrick Modiano va ser un descobriment, ja fa uns estius, amb Records dorments i, des d’aleshores, l’he ressenyat de manera sistemàtica, així que Tinta invisible no anava pas a ser l’excepció. Un autor amb un molt bon estil i unes grans atmosferes, però que no sempre aconsegueix crear històries que
Continua llegint
Sembla que Vernon Subutex és la gran obra de Virginie Despentes i almenys ho és, segur, en ambició i extensió. Després de diverses novel·les i un assaig la veritat és que l’agafo amb força ganes. Amb ganes, però sense pressa, tan poca pressa que quan va sortir el segon encara no
Continua llegint
Aquest és el primer llibre que va publicar Pierre Michon, i l’impacte de Vides minúscules va ser tal que, des d’aleshores, és un dels grans noms de la literatura francesa contemporània. Déu n’hi do quina carta de presentació per a un llibre de debut! Se n’està parlant força, per xarxes
Continua llegint
David Foenkinos és un interessant autor francès que em va agradar a La biblioteca de los libros rechazados i, per això, em poso amb el seu darrer llibre, aquest La familia Martin. No sé gaire què em trobaré, sí que recordo un estil d’escriptura àgil, falsament fred i que tot
Continua llegint
Només he llegit un altre llibre de Kaouther Adimi, que va ser Les nostres riqueses. El llibre no em va entusiasmar però em va agradar prou com per tornar amb aquesta autora, i aquest Pedres a la butxaca és un gran oportunitat. Quan dic que Les nostres riqueses no em
Continua llegint
