Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Literatura en llengua francesa.
Patrick Modiano va ser un descobriment, ja fa uns estius, amb Records dorments i, des d’aleshores, l’he ressenyat de manera sistemàtica, així que Tinta invisible no anava pas a ser l’excepció. Un autor amb un molt bon estil i unes grans atmosferes, però que no sempre aconsegueix crear històries que
Continua llegint
Sembla que Vernon Subutex és la gran obra de Virginie Despentes i almenys ho és, segur, en ambició i extensió. Després de diverses novel·les i un assaig la veritat és que l’agafo amb força ganes. Amb ganes, però sense pressa, tan poca pressa que quan va sortir el segon encara no
Continua llegint
Aquest és el primer llibre que va publicar Pierre Michon, i l’impacte de Vides minúscules va ser tal que, des d’aleshores, és un dels grans noms de la literatura francesa contemporània. Déu n’hi do quina carta de presentació per a un llibre de debut! Se n’està parlant força, per xarxes
Continua llegint
David Foenkinos és un interessant autor francès que em va agradar a La biblioteca de los libros rechazados i, per això, em poso amb el seu darrer llibre, aquest La familia Martin. No sé gaire què em trobaré, sí que recordo un estil d’escriptura àgil, falsament fred i que tot
Continua llegint
Només he llegit un altre llibre de Kaouther Adimi, que va ser Les nostres riqueses. El llibre no em va entusiasmar però em va agradar prou com per tornar amb aquesta autora, i aquest Pedres a la butxaca és un gran oportunitat. Quan dic que Les nostres riqueses no em
Continua llegint
Éric Vuillard és un autor que m’agrada i de qui ja he ressenyat 4 llibres més, té un estil àgil i els seus llibres sempre tracten temes interessants. En aquest cas tenim la història de Buffalo Bill, que va decidir transformar l’Oest americà en un espectacle de circ, literalment. Un
Continua llegint
Em va agradar molt Annie Ernaux a Els anys i he volgut tornar-m’hi a acostar. És una autora que he trigat a descobrir però que enganxa. Cal felicitar a l’editorial per la tasca de publicar-la en català, perquè tot i anar sobrada de talent és possible que no sigui una
Continua llegint
El premi Goncourt sol ser una bona garantia, té un historial força fiable i per això em poso amb aquesta novel·la d’un desconegut (per a mi) Hervé Le Tellier, guanyador del premi del 2020. El llibre comença presentant-nos uns personatges, aparentment independents uns dels altres, que només tenen un punt
Continua llegint
Patrick Modiano és un autor que m’agrada i del qual ja he ressenyat alguns llibres. M’atrau sobretot el seu estil, la forma. El contingut de vegades fluixeja, però en tot cas compensa. Veurem si aquest és un llibre amb un estil enlluernador i ja està o hi trobo el pack
Continua llegint
Em sorprèn que aquest sigui el primer cop que apareix en aquest blog un mite com Boris Vian, i ho fa amb aquest llibre de títol tan subtil. La part principal del llibre és una conferència de l’autor “Utilidad de la literatura erótica”, una reflexió sobre què és i què
Continua llegint
