Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Literatura en llengua francesa.
Des que vaig descobrir aquest autor m’he anat llegint tot el que va sortint de Patrick Modiano, un autor que potser no sempre és excel·lent però s’hi acosta molt, i sobretot crea escenaris i climes insuperables, espero que sigui el cas amb aquest Chevreuse. I sí, el clima bé, els
Continua llegint
Aquest és un dels grans, no sempre m’ha convençut l‘autor, però amb el Viatge al fons de la nit se li perdona el que sigui (literàriament parlant) i, a més a més, aquest és un llibre inèdit, el que dona encara més interès a aquest Guerra, i a més a més
Continua llegint
Vaig descobrir a Éric Vuillard amb L’ordre del dia i des d’aleshores m’he anat llegint tot el que sortia d’ell, i ara arriba aquest Una sortida honorable, a veure què em trobo. Em trobo un llibre sobre Indoxina, tot i que en general aquí en parlem més com a Vietnam
Continua llegint
Doncs com cada any, som-hi amb el rànking, en total he llegit 91 llibres, ha estat un any més fluix que d’altres però mantenir una mitjana de més d’un llibre per setmana trobo que està més que bé. Com sempre la tria ha estat difícil, sempre ho és, i potser
Continua llegint
Delphine de Vigan és un dels grans noms de la literatura francesa contemporània, porto dos llibres d’ella i així com Les lleialtats em va agradar força, Les gratituds, tot i semblar-me bo no em va convéncer tant, per tant el meu particular “desempat” arribarà amb aquest Els nens són reis.
Continua llegint
Feia molt que tenia aquest llibre pendent de rellegir, massa segurament, però la veritat és que el darrer llibre de Louis-Ferdinand Céline que vaig llegir em va deixar una mica amb ganes de prendre distància. Tot i això tinc un grandíssim record d’aquest llibre que vaig llegir farà vora vint
Continua llegint
David Foenkinos és un autor que amb la tonteria amb la tonteria vaig llegint, no m’entusiasma però m’agrada prou com per anar-lo seguint, potser m’ho hauria de fer mirar, però bé, sap narrar i garanteix una bona estona i així agafo Número dos, esperant passar una bona estona. És un
Continua llegint
Tot i que darrerament sembla que ha perdut una mica de la seva grapa i de la seva mala llet, els llibres de Michel Houellebecq segueixen sent interessants, és un autor interessant encara que darrerament hagi afluixat una mica, a veure si amb aquest Anorrear ressorgeix una mica i tornem
Continua llegint
Patrick Modiano va ser un descobriment, ja fa uns estius, amb Records dorments i, des d’aleshores, l’he ressenyat de manera sistemàtica, així que Tinta invisible no anava pas a ser l’excepció. Un autor amb un molt bon estil i unes grans atmosferes, però que no sempre aconsegueix crear històries que
Continua llegint
Sembla que Vernon Subutex és la gran obra de Virginie Despentes i almenys ho és, segur, en ambició i extensió. Després de diverses novel·les i un assaig la veritat és que l’agafo amb força ganes. Amb ganes, però sense pressa, tan poca pressa que quan va sortir el segon encara no
Continua llegint
