Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Per motius que ara no venen el cas m’he ficat de ple en una lectura i/o relectura (depenent del cas) dels llibres d’Stefan Zweig. És un autor que m’encanta i que vaig llegir fa temps, però que en aquest bloc tinc una mica oblidat. La lectura ha estat la d’aquests
Continua llegint
La saga Filles d’una nova era toca a la seva fi, toca acabar la saga, i després de Filles d’una nova era i Temps de dones arriba aquest Les quatre amigues, que suposo tanca aquesta història de Carmen Korn , que va començar amb les runes de la Primera Guerra
Continua llegint
Després de Filles d’una nova era tocava la segona part de la trilogia de l’alemanya Carmen Korn ,per recuperar les protagonistes després del final de la Segona Guerra Mundial. Vam deixar com a misteri més gran del primer llibre la desaparició després de la guerra tant de la Käthe com
Continua llegint
Diferents coses m’han atret d’aquest trilogia. Protagonitzada per dones, repassant gran part del convuls segle XX i que estigui situat a la ciutat d’Hamburg (ciutat que en una visita llampec d’amb prou feines un dia em va agradar molt). És una ciutat molt industrial i amb un port dels més
Continua llegint
Un llibre del que fa força temps que només n’escolto coses bones de l’escriptora per mi desconeguda Stefanie Kremser, un dels que es desfeia en elogis cap al llibre era Sergi Pàmies, aquest és l’article, i vaig decidir que això era argument més que suficient. I el llibre no decep,
Continua llegint
Stefan Zweig és un dels meus autors preferits i aquest és el primer cop que apareix en aquest blog, el que vol dir que l’he tingut injustament oblidat massa temps, cal posar-hi remei doncs! Aquest és pràcticament un minillibre, 71 pàgines i lletres a un cos generós. Un llibre que
Continua llegint
Més llibres de Handke, aquest amb un títol futbolístic que és una troballa. Tot i que crec que futbolísticament qui té por d’un penal és el que el xuta, el porter no té res a perdre, el davanter ha de marcar, si marca és el normal i si el porter
Continua llegint
Del premi Nobel me’n refio una mica i per això no és estrany que m’apropi a algun guardonat. Com és el cas de Peter Handke, aquesta mena de guanyador “a pachas” del premi d’aquest any perquè per vergonya van preferir fer com que s’oblidaven del tema l’any anterior i aquest
Continua llegint
No. Ho he intentat, amb determinació i passant de llarg de les primeres 300 pàgines de les quasi 500 que té el llibre, més enllà d’aquell punt de “ja per les pàgines que queden l’acabo”. El llibre m’ha fet esbufegar molt més del raonable. La història és difusa, es perd i torna
Continua llegint
Un dels llibres a que vaig arribar a través de Jambalaia. La veritat és que costa d’entrar. L’estil és telegràfic a estones, saltant d’un tema a un altre sense que es vegi clarament cap on ens vol dur l’autor. Ja he dit que el llibre costa, però és curt i
Continua llegint
