Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Mercè Rodoreda i Joan Sales són dos dels grans de la literatura catalana. En això no hi ha discussió possible. No em posaré ara a lloar la figura de Mercè Rodoreda, trobo que en aquests moments de la pel·lícula tampoc cal, el que cal és llegir-la i rellegir-la. M’he de
Continua llegint
La literatura pulp a casa nostra em va semblar una cosa molt més respectable del que podia semblar quan vaig descobrir que, un d’aquells autors, Silver Kane, era ni més ni menys que Francisco González Ledesma, un escriptor com una casa (com una casa gran, i sòlida). Va escriure unes
Continua llegint
Molts cops d’una lectura en venen unes altres, és normal, però en aquest cas la cosa és demencial. Anava apuntant les coses que es mencionaven (bé) a Entre paréntesis, però allò començava a crèixer d’una manera desaforada, gran part dels articles de Bolaño eren sobre llibres o escriptors… en fi, al
Continua llegint
Roberto Bolaño és un dels meus autors preferits i per tant tard o d’hora havia de caure Entre paréntesis. Era inevitable. En aquest blog he ressenyat altres coses de Bolaño, de fet La literatura nazi en América va ser un dels primers llibres que vaig ressenyar quan el blog va
Continua llegint
Trastejant les estadístiques m’ha donat per mirar les entrades que han tingut menys visites. Podria mirar les que han tingut més, però tenia el dia masoquista. Excloent les sèries de TV, les Notes al marge i també tot aquest 2021 queda una llista estranya, una llista que combina autèntiques castanyes
Continua llegint
Fa temps que les pel·lis de Woody Allen són decebedores. Després de Desmuntant Harry no ha fet cap pel·lícula rodona, algunes de molt meritòries (Match Point)… però en general les seves estrenes ens fan témer el pitjor i, espants com Vicky, Cristina, Barcelona o Rifkin’s Festival, per dir-ne dues, confirmen
Continua llegint
Un altre cas de llibre que m’arriba, per una banda i una altra, que està molt bé i jo que m’hi llanço. Sóc un tou. La plaga blanca és la tuberculosi, una malaltia que encara existeix i que gràcies als antibiòtics està més o menys controlada i és tractable (en
Continua llegint
Em sorprèn que aquest sigui el primer cop que apareix en aquest blog un mite com Boris Vian, i ho fa amb aquest llibre de títol tan subtil. La part principal del llibre és una conferència de l’autor “Utilidad de la literatura erótica”, una reflexió sobre què és i què
Continua llegint
Tenia ganes d’aquest llibre, de fet lamentava no haver-lo comprat quan vaig anar a l’exposició sobre Quim Monzó al Santa Mònica i ara finalment ja el tinc, el llibre sobre un dels millors autors en català que tenim. Per mi el seu millor llibre és El millor dels mons, però suposo
Continua llegint
Després d’haver llegit novel·les d’aquest autor nord-català ara em poso amb un llibre molt més assagístic. Aquí l’autor ens explica la seva relació amb l’idioma i com a la Catalunya Nord, el català ha passat de ser hegemònic a testimonial (i baixant). Algun dia caldrà parlar de com els francesos
Continua llegint
