Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Conec a Sergi Puertas des de fa anys, i el que explica en aquest La experiencia m’ho va explicar en viu i en directe ja fa temps, però això no fa que no tingui interés en llegir el llibre, tot el contrari. He parlat d’ell en aquest blog, i he
Continua llegint
És un dels meus autors preferits, des que el vaig descobrir fa la tira d’anys amb el divertidíssim La última mudanza de Felipe Carrillo que vaig llegint els llibres d’Alfredo Bryce Echenique de manera molt fidel. Encara me’n queden alguns (i n’he de rellegir molts i espero parlar-ne aquí) però
Continua llegint
M’he deixat captivar pel títol, de vegades puc ser així de simple. I, a més a més, és un llibre petit i curtet i em ve de gust variar una mica amb alguna cosa de no-ficció. No tinc gaire clar què em trobaré, Lucía Lijtmaer és un nom que no
Continua llegint
Mercè Rodoreda és una de les grans, ja n’he ressenyat alguns llibres, i els que han de venir. Però aquest és el primer llibre sobre ella que agafo, i de la mà d’una escriptora com la Mercè Ibarz (en aquesta entrevista en parla). Em disposo a llegir aquest Retrat de Mercè
Continua llegint
Kiko Amat és un autor que tinc força llegit, però mai m’havia endinsat en el seu vessant de no-ficció. Fins ara. Només espero que no parli gaire de música, perquè amb els gustos tan diferents que tenim no enganxaré res del que digui. El subtítol: O cómo sobrevivir al odio
Continua llegint
Deia al final de la ressenya del llibre Cartes completes que el llibre que m’interessaria seria “el que hauria de fer la neta de Joan Sales, (Maria Bohigas) explicant el procés de “resurrecció” de Club Editor després que acabés en mans de Planeta”. Possiblement, aquest sigui aquell llibre, o una
Continua llegint
Mercè Rodoreda i Joan Sales són dos dels grans de la literatura catalana. En això no hi ha discussió possible. No em posaré ara a lloar la figura de Mercè Rodoreda, trobo que en aquests moments de la pel·lícula tampoc cal, el que cal és llegir-la i rellegir-la. M’he de
Continua llegint
La literatura pulp a casa nostra em va semblar una cosa molt més respectable del que podia semblar quan vaig descobrir que, un d’aquells autors, Silver Kane, era ni més ni menys que Francisco González Ledesma, un escriptor com una casa (com una casa gran, i sòlida). Va escriure unes
Continua llegint
Molts cops d’una lectura en venen unes altres, és normal, però en aquest cas la cosa és demencial. Anava apuntant les coses que es mencionaven (bé) a Entre paréntesis, però allò començava a crèixer d’una manera desaforada, gran part dels articles de Bolaño eren sobre llibres o escriptors… en fi, al
Continua llegint
Roberto Bolaño és un dels meus autors preferits i per tant tard o d’hora havia de caure Entre paréntesis. Era inevitable. En aquest blog he ressenyat altres coses de Bolaño, de fet La literatura nazi en América va ser un dels primers llibres que vaig ressenyar quan el blog va
Continua llegint
