Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Cada nou llibre d’Albert Forns és motiu de celebració, tot i que en aquest cas m’estranya que no hi hagi un premi com venia sent la norma. Els he llegit tots, sempre esmolat, sempre irònic i sempre interessant i arriscat sortint-se una mica del que esperaríem, i un dels pocs
Continua llegint
De tant en tant convé fer una passada per la No-Ficció, i d’aquesta editorial només n’he llegit un llibre (i em va agradar molt), i el sud del país és una part que tinc molt desconeguda. Tots aquests elements són els que m’han portat a assaltar aquest llibre, aquest Periodisme
Continua llegint
Amb Hunter S. Thompson em passa una cosa curiosa, m’agrada la seva actitud, la seva filosofia i la seva manera d’afrontar la vida i la literatura, però després els seus llibres ja no m’agraden tant. M’agraden, però potser després de llegir altres coses resulta que quan està encorsetat i ha
Continua llegint
Aquest Un dietari sentimental ha fet una mica de soroll, primer sembla que està prou bé, però sobretot per la decisió presa per la seva autora Júlia Bacardit de prohibir, per contracte, que es tradueixi al castellà. Una noticia estranya, que li costa diners i que ha provocat que li
Continua llegint
Els llibres sobre Mercè Rodoreda (“la Jefa”) comencen a ser uns quants en aquest bloc, com aquest i aquest altre també tot i que també n’és autora, a aquest pas crearé una etiqueta específica. Aquest el signa Carme Arnau, una de les principals estudioses de l’obra rodorediana que en aquest
Continua llegint
Un llibre amb molta relació amb un altre que m’estic llegint alhora (hauré d’editar aquesta entrada amb l’enllaç correcte a Anys de barbàrie), Ells no saben res de Mercè Rodoreda, amb un subtítol que deixa clar el que tenim (i que també explica perquè aquest llibre està com a No-ficció,
Continua llegint
Chris Offutt és un autor que m’agrada molt, tant en la seva vessant més ficcional, amb els seus contes de Kentucky seco i Lejos del bosque i la novel·la Noche cerrada i amb la trilogia iniciada amb Los cerros de la muerte i continuada amb Los hijos de Shifty, com
Continua llegint
Jordi Puntí és un autor que m’agrada. Maletes perdudes em va semblar magistral, i també vaig gaudir molt amb Això no és Amèrica, però ara em passo a un llibre de no-ficció, amb un títol com Tot Messi i més que deixa força clar per on aniran les coses. De
Continua llegint
Un llibre de Paul Auster a mi sempre em ve de gust, sobretot ara que després d’alguns altibaixos ha recuperat el tremp narratiu amb la monumental 4, 3, 2, 1, la relectura dels seus llibres és una assignatura amb la que m’hauré de posar en no gaire temps. Aquí però
Continua llegint
Vaig comentar en un sopar una cosa de Supersaurio i em van dir que aquest altre llibre de Blackie Books també estava molt bé. I així estic ara amb aquest Marrón de Rocío Quillahuaman, a veure què em trobo. Així de bones a primeres m’espero un llibre de memòries d’una
Continua llegint
