Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Un llibre de Harry Crews és com aquell plat que a la carta d’un restaurant mexicà porta tres bitxos dibuixats, deixant clar que és dels que més piquen del que tenen (un altre dia parlarem de què entenen alguns restaurants per picant o que estem disposats a acceptar). Un plat
Continua llegint
Doncs com cada any, som-hi amb el rànking, en total he llegit 91 llibres, ha estat un any més fluix que d’altres però mantenir una mitjana de més d’un llibre per setmana trobo que està més que bé. Com sempre la tria ha estat difícil, sempre ho és, i potser
Continua llegint
El conte Furtivos, del llibre del mateix títol, em va deixar marca, és un dels millors contes que he llegit en aquest gènere de la grit-lit que acostuma a oferir-se més en format de novel·la. Amb aquell conte Tom Franklin em va guanyar i he anat llegint els seus llibres,
Continua llegint
Em va agradar molt Los huesos del invierno (també la pel·lícula, per si us fa mandra posar-vos amb el llibre) i com que em va agradar molt agafo aquest Bajo la dura luz a veure si lo de Daniel Woodrell serà un rotllet o una relació més seriosa amb un
Continua llegint
Ni idea de què em trobaré, em refio de l’editorial per posar-me amb Los Bean, de Egypt, Maine, de Carolyn Chute i a veure què em trobo. Em que em trobo és… és una entrada de cap i de cop i sense anestesia en aquests entorns que començo a conèixer
Continua llegint
És un dels meus autors preferits, i aquesta trilogia que va començar amb Los cerros de la muerte i que ara segueix amb Los hijos de Shifty ho té tot, grit lit i novel·la negra i un Chris Offutt en plenitud de facultats, no se li pot demanar gaire més
Continua llegint
Un llibre de Can Dirty sempre és una garantia, fins i tot amb un autor del que no n’he sentit a parlar (perquè això han de fer les bones editorials, descobrir autors) o sigui que em poso amb aquest Verraco de Pinckney Benedict amb moltes ganes. Buf, déu n’hi do.
Continua llegint
Bonnie Jo Campbell és l’autora de Desguace Americano, Érase un río i Madres, avisad a vuestras hijas, i amb uns llibres tan bons no em puc resistir a aquest Q Road. Si a més a més la protagonista és la filla de Margo Crane (la protagonista d’Érase un río) les
Continua llegint
Nickolas Butler em va conquerir amb la sensacional Canciones de amor a quemarropa i des d’aleshores no m’he perdut els seus llibres, cosa que no sempre he pogut fer en català, per això m’alegra que aquest sigui un dels casos en que sí amb Bona sort de la mà de
Continua llegint
De tant en tant toca fer entrades d’aquestes, com si jo fos un maniàtic de l’ordre, suposo que és deformació professional i intentar que cada cop aquest blog (que va creixent i creixent) sigui més útil, perquè amb la quantitat d’entrades que porta (prop de 800) cal una mica de
Continua llegint
