¡Bingo! / Esther Tusquets

Esther Tusquets va ser l’editora responsable de l’editorial Lumen, també va escriure llibre notables i aquest ¡Bingo! és el seu darrer llibre.

Podeu trobar els seus recors com editora en aquest llibre (recentment reeditat); el seu primer llibre de ficció aquí i una conversa entre ella i el seu germà en aquest altre. També en el seu vessant memorialístic en els llibres Habíamos ganado la guerra i Confesiones de una vieja dama indigna.

El joc va ser important a la vida d’Esther Tusquets, de fet quedava per jugar a les cartes amb el que aleshores era el cap de Bertelsmann. Per això, quan Bertelsmann va comprar Lumen va correr la brama que Esther Tusquets havia perdut l’editorial en una partida de cartes amb Manfred Grebe. Aquest rumor va ser desmentit insistentment per ella, jo me la crec, però que el rumor arribés a ser cregut per molta gent… no deixa de tenir la seva gràcia.

Han transcurrido cuatro o cinco días antes de que vuelva a ascender la escalera enmoquetada en rojo con barandillas de latón. De hecho no se había propuesto regresar e incluso ahora, mientras tiende al empleado del mostrador de admisión su carné de identidad —ya no hace falta mostrarlo ni anotar los datos, basta con que dé el número, advierte éste—, se pregunta si ha llegado casualmente hasta aquí en su deambular sin rumbo por la ciudad o si le ha arrastrado el secreto deseo de sumergirse de nuevo en la amplia sala y escapar así al exceso de calor, al exceso de luz. El deseo de ver a las muchachas de rojo deslizarse veloces, con una eficacia que le admira, entre las mesas, repartiendo cartones, sin equivocar casi nunca el orden de los compradores —lo cual sería fatal y provocaría airadas protestas, porque podría alterar la suerte, aprendió ya el otro día, cuando intentó ceder amable su turno a la mujer sentada a su lado—, ni cuántos cartones han pedido, ni si los quieren “de serie” o “como vengan”, ni el cambio que van dejando sobre las mesas; o pregonando “último, último”, o “sobra uno” o “bingo” para agotar los cartones antes de que empiece la partida […]

Amb el món del joc hi tinc una vinculació personal, vaig treballar com a croupier al Casino de Barcelona. És un món molt menys glamurós per dins del que pot semblar des de fora, i increïblement mal pagat. Però és un submón amb les seves coses i amb els seus clients habituals, i potser no hi ha gaire diferència entre els habituals en un bingo o en un casino. No penseu en gent que va a aquests jocs a arruinar-se de manera irremissible, és un perfil que existeix però és molt minoritari, la gent va allà a passar l’estona.

Y mientras uno tacha cartones no piensa en nada, inmerso en una tarea hipnótica, automática, levemente excitante, que te arrastra al hilo de la voz de la locutora, sin que tengas nada que decidir, ni la menor iniciativa que tomar, porque —crean lo que crean los bingueros— nada va a alterar el orden en que saldrán del bombo las bolas, el orden en que ya están dispuestas, de modo que todo está decidido al empezar la partida. Pero que sea un juego tonto y que condene al participante a la más absoluta pasividad no le parece ya tan mal como antes, y hasta empieza a gustarle.

La història és la del protagonista, el hombre, en un món sobretot femení, travessant una crisi de la seixantena molt típica, amb records d’un antic amor i potser una història nova que apareixerà en aquest entorn tan atípic…?

“Esto no será un puticlub, gordinflona meapilas, pero un bingo a las cuatro de la madrugada tampoco es un convento.”

El llibre es llegeix bé, és fluixet i breu i no he llegit suficient a l’autora com per situar-lo entre els seus altres llibres. És un llibre curiós pel que té de reconeixement d’una afició que es manté entre el secret i la vergonya com és el joc. Excepte en els casos de gent que és capaç d’apostar —i perdre— literalment tot el que té (repeteixo, un perfil que existeix però molt minoritari) és una afició com una altra, cara i sense gaire gràcia vista des de fora, però hi ha coses més estranyes i força pitjors en aquest món.

(Visited 31 times, 1 visits today)